Alliberem Irlanda! 


De Workers’ Republic, 1899

 


Alliberem Irlanda! Deixem de banda els pensaments baixos i carnals sobre el treball i el salari, les cases salubres, o les vides no ennuvolades per la pobresa.         

Alliberem Irlanda! El propietari d’habitatges que extorsiona lloguers; que potser no és també un irlandès, i per tant, hauríem d’odiar-lo? I tant que no, no parlem malament del nostre germà – oh i tant, fins i tot quan ens augmenta el lloguer.         

Alliberem Irlanda! El capitalista que esprem beneficis, que ens roba tres quartes parts dels fruïts del nostre treball, que ens xucla fins al moll dels ossos quan som joves, i després ens tira al carrer, com una eina gastada quan ens hem fet prematurament vells al seu servei, que no és també un irlandès ell, i fins i tot potser un patriota, i per tant, per què hauríem de jutjar-lo durament?        

Alliberem Irlanda! “La terra que ens ha criat a tots”. I el propietari que ens fa pagar pel permís de viure en ella. Visca la llibertat!        

“Alliberem Irlanda”, diu el patriota que no vol ni sentir a parlar del socialisme. Unim-nos tots i esclafem el saxó brutal. Unim-nos tots, diu, de totes les classes i totes les religions. I, diu el treballador de la ciutat, quan hàgim esclafat el saxó i alliberat Irlanda, què farem? Oh, llavors podeu tornar a les vostres barriades, igual que abans. Visca la llibertat!        

I, diu el treballador agrícola, després d’haver alliberat Irlanda, llavors què? Oh, llavors podeu tornar a estalviar per pagar el lloguer al propietari o l’interès a l’usurer com abans. Visca la llibertat!        

Quan Irlanda sigui lliure, diu el patriota que no vol ni sentir a parlar del socialisme, protegirem totes les classes, i si no pagues lloguer seràs desnonat igual que ara. Però els desnonadors, comandats per l’agutzil, portaran uniformes verds i l’arpa sense la corona, i l’ordre que t’enviarà de pet al carrer portarà l’escut de la República Irlandesa. Ep, oi que val la pena lluitar per això?        

I quan no pugueu trobar feina, i, abandonant la lluita per la vida en desesperació, entris a l’hospici de pobres, la banda del regiment més proper de l’exèrcit irlandès t’escortarà a l’hospici de pobres amb la tonada del Dia de Sant Patrici. Oh! Que en serà de maco viure en aquests dies!        

“Amb la Bandera Verda onejant sobre natros” i un exèrcit cada vegada més gran d’obrers sense feina vagabundejant sota la Bandera Verda, desitjant tenir quelcom per menjar. Igual que ara! Visca la llibertat!        

Mira, amic meu, jo també sóc irlandès, però sóc una mica més lògic. El capitalista, al meu parer, es un paràsit de la indústria; tan inútil en l’estadi actual del nostre desenvolupament industrial com qualsevol altre paràsit en el món animal o vegetal ho és per a la vida de l’animal o el vegetal del que s’alimenta.         

La classe obrera és la víctima d’aquest paràsit – aquesta sangonera humana, i és el deure i l’interès de la classe obrera usar tots els mitjans que pugui per expulsar aquesta classe paràsita de la posició que li permet de aprofitar-se d’aquesta manera de la vitalitat del treball.         

Per tant, diria, organitzem-nos com a classe per enfrontar-nos als nostres amos i destruir la seva dominació; organitzem-nos per expulsar-los de del seu control de la vida pública a través del seu poder polític; organitzem-nos per prendre’ls de la seva arpa la terra i els tallers on i als que ens esclavitzen; organitzem-nos per netejar la nostra vida social de la taca del canibalisme social, de la rapinya de l’home sobre el seu igual.         

Organitzem-nos per a una vida plena, lliure i feliç, per a tots o per a ningú

 


Militant