El dissabte 15 de maig va tenir lloc a Pamplona la major manifestació a favor del dret a viure en euskera de tots els navarresos i navarreses. Més de 25.000 persones sota el lema "Nafarroan euskera bizitzeko eskubidea" (Dret a viure en euskera a Navarra) van omplir el centre de Pamplona. Venien de tots els racons de Navarra, del Bidasoa fins a l'Ebre i des de la vall de Roncal a les rodalies de la Serra de Codés. Tots tenien una mateixa reivindicació: que el govern de Navarra doni els passos necessaris perquè tots els navarresos puguin estudiar, relacionar-se, és a dir poder concretar el seu dret a viure en euskera. La manifestació va desbordar totes les previsions i no és d'estranyar doncs els atacs del govern d'UPN al euskera són constants.
Navarra és una comunitat bilingüe, però menys. Es divideix en tres zones: la bascòfona (el Nord de Navarra, menys el Roncal), la mixta (Pamplona i voltants i algunes valls pirinenques) i la zona no bascòfona (la resta). Recolzant-se en aquesta distribució el govern de Navarra retalla tot el que pot els diners per a l'educació en euskera dels nens de les zones no bascòfona i mixta. Per tant els pares que opten per educar als seus fills en euskera els suposa una despesa més en les seves ja de per si mateix salaris reduïts. Això ha provocat protestes constants des que es va aprovar la llei de l’euskera el 1986 i s'ha arribat a una situació insostenible.
Ja l'any passat va treure del govern als seus socis de CDN (una antiga escissió d'UPN) per haver donat suport que tot un seguit d'ajuntaments propers a Pamplona que estaven en la zona no bascòfona passessin a la mixta. I no només el govern tracta de no invertir en l'educació en euskera, sinó que amb l'excusa de la crisi ha anat llevant totes les ajudes a revistes, emissores de ràdio i televisió locals, que no competeixen amb ningú i que serveixen perquè es desenvolupi el euskera i no mori. Alguna revista ha hagut de traslladar el seu domicili a Bilbao perquè sigui el govern basc qui els ajudi, unes altres han hagut de fer col·lectes entre la gent de la comarca per al mateix i així han d'intentar subsistir, en contra d'un govern al que en paraules de Miguel Sanz, el seu president: "a mi l’euskera no em preocupa m'ocupa" però ha de ser per a sabotejar el seu desenvolupament a Navarra.
Així com la dreta a Galícia boicoteja el gallec, a Navarra i dintre d'una política global de privatització de la sanitat, l'educació, etc. el desenvolupament d'una llengua que ja fa més de mil anys es coneixia com lingua navarrorum és una cosa que a aquests navarristas, com Sanz, no els preocupa. Ells inverteixen els diners en grandioses obres que no són per res necessàries com el polisportiu Navarra Arena, el circuit de carreres de Los Arcos, el museu dels sanfermines o el tren d'alta velocitat, obres amb les quals els únics beneficiats són els seus amics els grans empresaris de la construcció.
El 15 de maig milers de navarresos es van mobilitzar en defensa del euskera i la pròxima serà més massiva.
