L'administració Trump ha llançat una altra ronda d'atacs contra objectius del règim a Síria. Aquest atac podria desencadenar una cadena explosiva d'esdeveniments que podrien portar a una conflagració militar més seriosa entre les principals potències regionals i occidentals a l'Orient Mitjà. Moscou va respondre les amenaces obertes de Trump advertint que qualsevol unitat nord-americana implicada en un atac sobre sòl sirià es convertiria en un objectiu militar.

Tant Trump com la primera ministra britànica Theresa May passen per moments polítics turbulents i necessiten desviar l'atenció lluny de les seves administracions. A Gran Bretanya, per a May ha resultat molt convenient el presumpte atac químic a Síria, sense proves concretes, i que ha estat el detonant d'aquesta crisi. El mateix succeeix amb França, on el president Emmanuel Macron s'enfronta a una nova onada de lluites obreres i, per descomptat, Aràbia Saudita que els hi ha ofert totes les facilitats. Tots han intensificat la seva retòrica i flexionat els músculs contra el règim d'Assad i els seus suports en el Kremlin. Utilitzen cínicament el pretext de l’"atac químic" recent a Douma, la principal ciutat de Guta Oriental al extraradi de Damasc.

Han culpat el règim de Bashar al-Assad i els seus suports estrangers d'aquest horrible atac que suposadament ha matat dotzenes de persones, però del qual no hi ha cap prova sostenible. Cal deixar clar que el règim d'Assad ha defensat el seu domini corrupte durant anys mitjançant el vessament de sang de persones innocents. El CIT (Comitè per una Internacional de Treballadors) no dóna ni un polsim de suport a aquest règim reaccionari brutal, ni als seus col·laboradors russos o iranians. Per què l'exèrcit sirià llançaria un atac químic en aquest moment, desfermant la fúria de les potències occidentals? Sense descartar-ho, però, no s'observa la tàctica lògica darrere d'aquesta suposada decisió d'Assad. La victòria militar a Guta Oriental, en realitat, estava a l'abast del règim, reforçant encara més el control que té Assad dels centres urbans sirians. Alguns comentaristes han especulat que aquest atac podria haver estat iniciat per forces jihadistes "rebels" amb la intenció d’arrossegar als EUA al conflicte.

Independentment de qui sigui el responsable d'aquest atac, cal rebutjar i oposar-se a l'impuls d'utilitzar-lo com a excusa per a una altra intervenció imperialista a l'Orient Mitjà. Quinze anys després de la invasió i ocupació de l'Iraq, milions de persones recorden les mentides dels polítics governants i els seus amics en els mitjans de comunicació pro-establishment per a justificar aquesta calamitosa guerra. De manera justificada, ara molts no estan disposats a acceptar acríticament la versió oficial dels esdeveniments que presenten els governs occidentals i els seus principals mitjans. Altres intervencions occidentals com les de l'Afganistan o Líbia han estat també un desastre per als pobles de la zona i només han empitjorat la crisi.

La guerra a l'Iraq va precipitar el declivi de l'imperialisme nord-americà a l'Orient Mitjà; l'actual guerra a Síria intensificarà encara més aquest procés, deixant un espai obert a Rússia i l'Iran per estendre la seva influència regional. Això, combinat amb el moviment de l'administració Trump cap a un suport més obert als arxienemics de l'Iran, és a dir, Israel i Aràbia Saudita, han portat les tensions regionals a un punt molt perillós.

Les tensions a la regió entre les principals potències, controlades de manera precària durant la batalla contra l'ISIS, han sortit de nou a la superfície i amb una intensitat renovada quan el proto-estat de l’ISIS gairebé s'ha ensorrat. Els recents esdeveniments han anat acompanyats d'una escalada de les escaramusses militars "interestatals" en territori sirià, amb una major implicació militar d'Israel, Turquia, Iran i altres.

Els atacs aeris de Trump probablement siguin una demostració de força de durada limitada, en la línia del que va succeir a l'Abril de 2017, quan l'armada nord-americana va llançar 59 míssils creuers Tomahawk contra una base aèria siriana. Altres opcions més àmplies, com una guerra terrestre per un "canvi de règim", no només suposarien el risc d'arrossegar a tota la regió cap a les flames d'una guerra de gran envergadura, sinó també provocaria convulsions polítiques i socials a les capitals occidentals i a tot el món. Però la guerra segueix la seva pròpia lògica i els nous atacs aeris nord-americans, britànics i francesos, en una situació inflamable, poden dur a conseqüències no imprevistes.

Hipocresia

Quan les tensions inter-imperialistes augmenten a l'Orient Mitjà i a tot el món, la hipocresia i el doble raser de les classes dominants assoleixen proporcions sorprenents. Acusen Assad de "menysprear les vides humanes", però Trump, May i Macron recentment han posat la catifa vermella al príncep saudita Mohammed Bin Salman, l'artífex de la carnisseria i la inanició deliberada del Iemen, que està assassinant un nen cada deu minuts . Tots es van apressar a felicitar el carnisser contrarevolucionari al-Sisi per la recent farsa de la seva "reelecció" a Egipte; tots han donat de facto via lliure a l'operació de neteja ètnica que està duent a terme el president turc Erdogan a Afrin, així com als franctiradors israelians que han disparat lliurement contra palestins desarmats a Gaza i l'imperialisme nord-americà va vetar una resolució de condemna al Consell de Seguretat de l'ONU.

Cap dels comentaristes que ara mostren indignació per l'ús d'armes químiques i justifiquen una nova agressió militar a Síria van moure un sol dit l'any passat quan l'exèrcit nord-americà va utilitzar fòsfor blanc a zones densament poblades de Mossul i Raqqa en la seva batalla contra l'ISIS. Es va prescindir de centenars de civils i es van oblidar les seves ciutats en nom de la "guerra contra el terrorisme". La mateixa lògica ha estat utilitzada per Assad i Putin per a intentar racionalitzar els setges assassins i els bombardejos brutals de poblacions civils a les zones de Síria controlades per grups rebels armats, la majoria dels quals són d'inclinació fonamentalista islàmica, com els salafistes d'Jaysh al-Islam que fins fa poc controlaven Guta Oriental.

En realitat, tant la devastació mortal d'Assad i els seus aliats, com els assassinats de civils provocats per la "alliberament" imperialista occidental de l’ISIS, combinat amb la pobresa de masses i l'alienació de milions, probablement reclutaran nous agents per a futurs grups armats extremistes sunnites, llevat que es presenti una alternativa real. Alhora, les accions de bandes armades despietades de salafistes i jihadistes han ajudat a Assad a mantenir, gràcies a la por, el control sobre sectors importants de la població. La nova ronda d'atacs aeris imperialistes tindrà el mateix efecte, reforçarà la narrativa d'Assad comparant el seu règim amb una fortalesa que ha de defensar-se contra enemics imperialistes i terroristes, externs i interns.

El CIT s'oposa enèrgicament a tots els atacs militars contra Síria i a qualsevol intervenció o intromissió estrangera al país. Cal aturar el bany de sang i la destrucció que s'han estès al llarg dels últims set anys. Aquesta és una tasca que totes les potències capitalistes i imperialistes implicades en la regió, que lluiten entre elles pel poder, el prestigi i el benefici, han demostrat ser totalment incapaces d'aconseguir. Simplement no hi ha solució als horrors que pateix el poble sirià sobre la base d'aquest sistema podrit.

Mentre el poble sirià suporta tots els cops de la contrarevolució i la guerra, en països com l'Iran, Turquia i Egipte hi ha una important i poderosa classe obrera. Els treballadors aliats amb els pobres i oprimits de la regió han d'unir les seves forces al costat d'un poderós moviment contra la guerra a Occident. Aquesta força, armada amb una política socialista, pot mostrar una sortida al malson al qual s'enfronta Síria i Orient Mitjà en general.


No als atacs de Trump, May i Macron contra Síria!

Retirada immediata de totes les forces estrangeres de Síria!

Cap interferència de les potències estrangeres a la regió!

Cal organitzar un moviment de masses internacional contra la guerra

Per la creació de comitès de defensa units, multiètnics i no sectaris a tota Síria per a defensar els pobres i treballadors contra el sectarisme i els atacs militars de tots els bàndols.

Creació de sindicats independents i partits obrers de masses amb un programa de terra per a les masses i les fàbriques per als treballadors!

No a la dictadura, el capitalisme i l'imperialisme! Sí a la unitat dels treballadors i al socialisme!

Per una confederació socialista i democràtica de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica en la qual es respectin els drets de totes les minories!


Militant