El finançament de Turquia i el seu règim despòtic per tal que blindin les seves fronteres i evitin l’arribada de més refugiats, és una prova més de l’”humanitarisme” que domina l’acció dels governs. Homes, dones i nens que només busquen un lloc per viure lluny de la barbàrie, ja saben com actua l’elevada “civilització europea”. De forma rotunda i transparent, el règim capitalista torna a mostrar la seva podridura.

El rostre “humanitari” de la UE

La Unió Europea va plantejar fa tres mesos un programa que permetria reubicar, en principi, fins a 160.000 refugiats dins les seves fronteres que, a més a més, rebrien el rang de refugiats polítics. Una xifra realment ridícula si tenim en compte les més de 700.000 persones que han arribat a Europa, principalment mitjançant les costes d’Itàlia i Grècia, i que només són la punta de l’iceberg dels més de vint milions de refugiats i 60 milions de desplaçats que actualment vaguen pel món. Però la realitat ha deixat petita fins la pitjor de les expectatives quan es va conèixer que, a principis de desembre, només 159 persones han estat reubicades, en un procés que, de continuar amb aquest ritme, li faria falta 159 anys per completar-se i donar acollida a les 160.000 previstes en principi!

Després d’escoltar una setmana i una altra, el discurs sobre la “solidaritat” i els “drets humans” en boca dels grans líders europeus com l’Àngela Merkel i Hollande, Alemania ha donat asil a 11 refugiats, França a 19, Espanya a 12, Suècia a 39 i Finlàndia a 48 (tots ells procedents dels camps d’internament a l’Itàlia), mentre que Luxemburg va acollir a 30 (procedents de Grècia). Fins i tot han tingut el rostre de celebrar aquestes xifres ofensives amb comiats exagerats, com va passar a Atenes a una cerimònia festiva a l’aeroport a la qual van assitir el primer ministre grec, Alexis Tsipras, juntament amb el president del Parlament europeu, Martin Schulz i el titular d’Exteriors luxemburguès, Jean Asselborn.

Però per si tot l’anterior pogués semblar poc vergonyòs i esperpèntic, els estats de la Unió han expulsat entre setembre i novembre a 762 persones als seus països d’origen (Kosovo, Albània, Georgia o Nigèria). La xifra encara seria més gran si el Pakistan no hagués trencat l’acord de devolució que tenia amb la UE i obligat a un avió que procedia d’Atenes amb 30 pakistanesos a donar la volta enmig del trajecte cap a Islamabad.

 Criminalització i repressió.

Aquesta és la demostració de la veritable cara d’uns dirigents europeus que volen evitar de totes les maneres l’arribada de refugiats i estan disposats a utilitzar per aconseguir-ho tots els mitjans que els hi siguin necessaris. El mateix dia que aquestes dades eren conegudes, el premier britànic David Cameron no dubtava en felicitar al seu homòleg búlgar pel mur de 33 kilòmetres construït recentment per separar Bulgària de Turquia i que properament s’ampliarà fins a 120 kilòmetres. Cameron assenyalava que “el que han fet és una lliçó real del que es pot aconseguir quan es dóna la prioritat a aquest assumpte. Per això continuaran contant amb els nostre suport”. Entre les gestes del govern búlgar, es troba també l’assassinat d’un emigrant afgà per l’impacte d’una bala de fogueig i les constants denúncies que la seva policia està rebent per l’ús excessiu de la força envers aquells refugiats que intenten creuar la seva frontera.

Els recents i brutals atemptats a París els estan fent servir també per impulsar, encara més, la política de criminalització que pretén difondre la falsa idea d’identificar a refugiats i terroristes, encara que justament els refugiats fugen dels mateixos grups que van causar la matança a París i que no hi ha cap evidència objectiva que demostri que algun terrorista hagi entrat a Europa com a refugiat o desplaçat. El propi primer ministre francès declarava recentment que “no podem acceptar més refugiats a Europa, això no és possible” i demanava un “control exhaustiu de les fronteres exteriors a Europa”. Una intenció que és totalment recolzada pel govern alemany així com pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que ja ha anunciat que la Comissió proposarà el proper 15 de desembre la creació d’un Cos de Fronteres i Guardacostes Europeu, que substituirà a l’actual FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió). Aquest nou cos tindrà la potestat de desplegar-se a un país quan es constati “una deficiència greu i persistent” en el control de les fronteres externes de la Unió, així com de vigilar les rutes marítimes on poguessin accedir nous emigrats. Tota una declaració de guerra envers els milers de refugiats que truquen a les portes d’Europa, i el fi de la “llibertat de moviments” dintre de la pròpia Unió.

En aquest mateix sentit està l’acord gestionat amb Turquia, amb l’Àngela Merkel com a principal promotora. Per tal que el règim d’Erdogan pugui evitar –amb els seus mètodes “democràtics” habituals-, que més refugiats puguin sortir del país i intentin arribar a territori europeu, se li premia amb ajudes per valor de 3.000 milions d’euros i s’agilitza el procés d’adhesió de Turquia a la UE. Aquest suport a un govern criminal es fa encara més obscè i repugnant quan se sap que el president turc Erdogan és un dels principals suports de l’Estat Islàmic i d’altres grups gihadistes a Síria i Iraq, als que financia i permet utilitzar el seu territori com a base operativa per a les seves activitats.

Els dirigents europeus i la resta de les potències imperialistes demostren una i altra vegada que són els enemics declarats dels cents de milers de refugiats que busquen a Europa una vida millor que els allunyi de la guerra i la misèria. I són els seus enemics per una raó ben senzilla: aquests mateixos governs promouen la ruïna i la destrucció dels seus països, i són els responsables de les agressions imperialistes que arrasen des de fa dècades  l’Orient Mitjà i l’Àfrica. La seva única alternativa és continuar com fins ara, promovent noves guerres i conflictes, en els quals, els capitalistes són els grans beneficiaris. Nosaltres, els treballadors, la joventut, el poble de Síria, Iraq, Afganistan, però també de París i Madrid posem els morts i paguem les conseqüències. Per aquestes raons, els refugiats i els treballadors europeus estem a la mateixa lluita envers la mateixa barbàrie: el capitalisme, l’imperialisme i els terroristes que ells han contribuït a crear.