El 12 de gener va fer un any del terratrèmol que va devastar Haití i que va provocar gairebé 300.000 morts, un nombre similar de ferits i va deixar a 1,3 milions de persones sense llar, que en la seva immensa majoria encara segueixen vivint en tendes de campanya en campaments provisionals. Un any després, la reconstrucció gairebé no ha començat, en la capital, per exemple, només s'han remogut el 5% dels enderrocs.

Les condicions en les quals viu la majoria de la població segueixen sent de misèria, la major part no té accés als serveis bàsics, només un de cada cinc té accés a les instal·lacions sanitàries. El 80% de la població viu en la pobresa i la taxa d'atur és del 70%. Com va succeir en el cas del tsunami en el Sud-est Asiàtic els governs capitalistes van prometre milers de milions de dòlars per a la reconstrucció del país. Què ha succeït amb tots els diners promesos? Com recollia The Washington Post (7/1/11): "La IHRC %[Comissió Interina per al Desenvolupament d'Haití] no ha fet massa. Encara no s'ha lliurat ni el 10% del promès pels donatius estrangers i ha gastat menys encara d'aquests diners. A part de reconstruir l'aeroport internacional i netejar d'enderrocs les principals artèries urbanes, no ha començat la reconstrucció de cap infrastructura important: carreteres, ports, habitatges o comunicacions. Segons les últimes notícies, dels 1.500 contractes d'EEUU per valor de 267 milions de dòlars, només 20, valorats en 4,3 milions, han anat a empreses haitianes. La resta ha anat a empreses nord-americanes, que gairebé exclusivament utilitzen subministradors nord-americans. Encara que aquests contractistes estrangers empren a haitians, el gruix dels diners i els beneficis són reinvertits als EEUU".

Part de l'ajuda ha aprofundit encara més la crisi del país. EEUU ha subvencionat l'exportació d'arròs barat a Haití amb la consegüent amenaça de fallida per al sector agrícola local, del que depèn la supervivència del 66% de la població local.

Epidèmia de còlera

Per a empitjorar la situació, a l'octubre va esclatar un brot de còlera que ha provocat més de 2.200 morts i ha infectat a més de 100.000 persones, sense contar als quals han mort en els carrers o en les seves cases sense rebre cap tipus de tractament. El còlera és una d'aquestes malalties relacionades amb les pèssimes condicions sanitàries i d'higiene, perfectament evitable i curable en ple segle XXI, és el primer cas que es dóna en l'hemisferi occidental en un segle. 
En el cas d'Haití el còlera no va esclatar a causa de les pèssimes condicions sanitàries de la illa, que existeixen, sinó que, com es va demostrar posteriorment, l'origen van ser les tropes de l'ONU, concretament els soldats nepalesos. El còlera s'ha estès tan ràpidament a causa de les condicions de misèria i a la destrucció de la infrastructura, però també a la política criminal de l'imperialisme. Hem de recordar que l'imperialisme nord-americà el 2004 va organitzar un cop d'estat per a treure a Aristide del govern; prèviament, per a soscavar el seu govern, com en el cas de Cuba, Haití va sofrir un criminal bloqueig econòmic, EEUU va bloquejar els préstecs del Banc Interamericà per al Desenvolupament destinats a desenvolupar la infrastructura de l'aigua a la illa, inclòs tot el subministrament d'aigua potable en la regió de Artibonita, l'epicentre de l'epidèmia de còlera.

Frau electoral

Si no bastés amb el terratrèmol, el còlera, l'ocupació militar i la repressió, el 28 de novembre, es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials. Tant EEUU com els països de la UE, no van qüestionar el caràcter "democràtic" de tot el procés electoral, a pesar que van ser prohibits tots els candidats del Fanni Lavalas (el partit d’Aristide) o que havien desaparegut milers de haitians del cens electoral. Només conèixer-se els resultats oficials, tant Mirlade Manigat (la candidata més votada), com Michel Martelly (tercer més votat), es van negar a reconèixer els resultats. Els observadors de la UE van donar com vencedora a Manigat, però la comissió electoral va donar per vencedor a Jude Célestin, el candidat del partit de Préval (el INITE). És tal la magnitud del frau que l'ONU ha demanat una investigació, mentre la OEA no les ha reconegut i demana l'exclusió del candidat oficialista per a la segona volta que se celebrarà el 7 de febrer. 

Al llarg d'aquest any, però sobretot aquests últims dos mesos, hem vist protestes massives a Haití. Primer contra la ineficàcia del govern en el cas del brot de còlera. Després contra el frau electoral. En ambdós casos els haitians no només han dirigit les seves protestes contra el govern, sinó també contra les tropes de l'ONU, exigint el final de l'ocupació imperialista. La situació a Haití és un exemple de com l'imperialisme utilitza " l’ajuda humanitària" per a subordinar als països més febles al jou imperialista i així afermar els seus interessos estratègics, en aquest cas els d'EEUU, en la regió.