Una alternativa d'esquerres per als treballadors i el jovent

2018 és un any de gran transcendència per a Mèxic. Les eleccions l'1 de Juliol obren la possibilitat que, per primera vegada a la història, governi un partit considerat per les masses com una alternativa d'esquerres. Després d'anys d'enorme patiment, milions de treballadors i joves es tornen a il·lusionar amb la possibilitat d'un gran canvi.

L'oligarquia mexicana és conscient que s'ha inaugurat una nova conjuntura política. I, malgrat els missatges tranquil·litzadors que López Obrador ha dirigit als grans poders econòmics, els capitalistes i els imperialistes estan molt preocupats. Personatges com Carlos Slim veuen molt més enllà dels discursos conciliadors i les crides a la col·laboració amb els empresaris que fa el candidat de Morena. Miren cap a baix, a la base de la societat, i veuen la rebel·lió contra els gasolinazos i el magisteri oposant-se a les contrareformes educatives; saben de la nostra indignació davant el terrible ambient de repressió i del sentiment de rebel·lió que ens alça a les dones; observen la ràbia que s'acumula entre els treballadors i els camperols.

Que AMLO, en el moment d'escriure aquest article, superi en més de 20 punts al següent candidat, no és el seu únic problema. A més, els partits que tradicionalment han garantit l'estabilitat del règim, travessen moments crítics. Estan desesperats per aconseguir que Ricardo Anaya -un gran capitalista que dirigeix ​​17 consorcis i encapçala la coalició Por México al Frente integrada, entre altres, pel PA i el PRD-, pugui convertir-se en un candidat amb possibilitats de victòria. Per la seva banda, el PRD està pagant un preu just pel seu escandalós gir a la dreta.

L'estreta relació entre economia i política

I, precisament, això es produeix quan els autèntics amos de l'economia nacional, necessiten més que mai un govern encapçalat per individus com Fox, Calderón, Peña Nieto o Anaya. Sobre un capitalisme mexicà estancat i asfixiat pels efectes de la crisi global de 2008 que colpeja a tots els països sense excepció, cauen també les amenaces de l'imperialisme nord-americà a través de la renegociació del Tractat de Lliure Comerç. Donald Trump, aquest monstre racista, misogin i d'ultradretes, que persegueix i amenaça els nostres germans i germanes emigrades, ha posat en marxa una agressiva agenda basada en el nacionalisme econòmic i, entre els seus objectius hi ha incrementar la ja de per si brutal explotació del nostre poble.

Totes les falses promeses del PA i el PRI sobre reformes estructurals i inversions que ens portarien creixement i llocs de treball han quedat al descobert. És més, encara que el govern planteja que els salaris van pujar durant el 2017 un 4,4%, la veritat és que la caiguda de poder de compra supera el 2,3%, donada la inflació que va ser del 6.7%. La cistella bàsica no deixa de pujar, i cada vegada és més difícil arribar a final de quinzena.

Els efectes de la crisi estan sent demolidors per a la majoria de la població. El govern de Peña Nieto ens ha arrabassat conquestes històriques a través de la reforma laboral, la privatització de sectors estratègics com el petroli o l'electricitat, i les retallades sagnants en els sistemes de salut i educació. La inflació, que va aconseguir la seva cota més alta dels últims 17 anys, està provocant un augment dramàtic de la pobresa. La desigualtat i la desesperació, conseqüència directa de les seves polítiques antiobreres, alimenten un clima de violència insuportable que inunda els nostres barris i pobles. La joventut sent que no hi ha futur sota aquesta societat. Sense oblidar ni per un instant, el terror físic i psicològic al qual ens veiem condemnades les dones tots els dies i a tot arreu, comptant per moltes les milers les violacions, les pallisses i els assassinats.

Tenim força per a fer-los fora

Però, totes aquestes penalitats són només una cara de la realitat social a Mèxic. També hi ha una altra. Durant l'últim període s'han desenvolupat mobilitzacions extraordinàries contra els gasolinazos, contra el narcotràfic mitjançant l'organització de grups d'autodefensa en diferents pobles del país, pels drets dels pobles indígenes, en contra dels projectes de mort i en defensa de l'aigua, aturades a les maquiles del nord i de mestres de l'educació bàsica (CNTE). Tenint sempre present l'heroica batalla que estan donant les mares i pares dels 43 normalistas de Ayotzinapa desapareguts.

Actualment es revifa també la lluita contra la construcció de l'aeroport a Texcoco encapçalada pels companys d'Atenco i es produeixen nombroses vagues a la indústria per millores salarials i la conformació de sindicats independents de la CTM.

Tota aquesta necessària i magnífica resposta als carrers l'hem aixecat els treballadors i els joves des de baix. Les grans organitzacions de l'esquerra, que haurien d'haver estat al capdavant de la rebel·lió unificant a tots els sectors en lluita contra el govern del PRI, han mirat cap a un altre costat. Els sindicats independents que es diuen democràtics, com la Unió Nacional de Treballadors i, també cal dir-ho, la direcció de Morena, han estat absents en aquestes batalles. Ho vulguin o no, amb la seva passivitat han ajudat a la implementació d'aquestes polítiques criminals.

Crítiques a Morena

Tot això ha generat un ambient de crítica entre un sector cada vegada més ampli de les bases de Morena. Molts activistes pensen que no és correcte que AMLO i la majoria dels dirigents del partit no impulsessin la lluita social. I, també, que és un gravíssim error el reclutament de personatges que provenen del PRI i el PAN. Al que cal sumar l'aliança amb el Partit Encuentro Social, una organització obertament de dreta que s'ha manifestat en contra del dret a l'avortament i dels matrimonis entre persones del mateix sexe. No es pot lluitar pels drets dels oprimits anant de la mà dels opressors.

AMLO insisteix una vegada i una altra en què pactarà amb els grans monopolis i les empreses, per a garantir l'estabilitat del sistema. Però, la idea que és possible un capitalisme "amb rostre humà", en què empresaris, especuladors i oligarques acceptin repartir els seus beneficis i reduir l'explotació del poble treballador ha fracassat. L'experiència de diversos governs a Llatinoamèrica -Bolívia, Brasil, Veneçuela, Equador, Argentina ... - i a Europa -com Syriza a Grècia- ens ha ensenyat molt. Hem vist a dirigents de l'esquerra arribar a la presidència gràcies al vot massiu de les persones humils amb la promesa de defensar el seu dret al treball, a l'educació, a l'atenció mèdica, a un habitatge digne... No obstant això, una vegada que s'han instal·lat en el govern, els greus problemes de les masses no s'han resolt i la lògica inhumana del sistema ha seguit funcionant.

Per això, des d'Esquerra Revolucionària assenyalem que amb votar no n'hi ha prou. Per enfrontar la crisi del capitalisme mexicà cal un programa de classe i socialista, i recolzar-se en la força dels treballadors i la joventut.

Preparats per un frau

A més, coneixent les tendències antidemocràtiques i autoritàries de l'aparell de l'Estat mexicà, hem d'estar alerta davant l'eventualitat d'un frau. Sense anar molt lluny, tenim el robatori de les eleccions de 1988 i 2006, moments en què l'oligarquia mexicana va demostrar una vegada més en que consisteix la seva democràcia: els rics i poderosos sempre guanyen, per les bones o per les dolentes.

Es tracta de quelcom al que ens tenen acostumats en el conjunt de l'Amèrica Llatina. Així ho proven les recents eleccions a Hondures, quan es va realitzar una apagada després de la qual els resultats comptabilitzats van canviar descaradament per afavorir al candidat de la dreta.

Tant en el cas hondureny com en el propi Mèxic, els fraus van provocar la indignació i mobilització de milers i milers de persones durant diversos mesos. I, al seu torn, han subratllat que, al costat del coratge i la força, el moviment necessitava més organització i una alternativa contundent que ens permeti portar la lluita fins al final.

Per això, els activistes necessitem construir organismes de base democràtics integrats per tota l'esquerra que lluita, per tots els companys i companyes del magisteri, de les poblacions, de les empreses i fàbriques, de les autodefenses camperoles, dels estudiants de les prépas i la universitat, de les dones que desafien el patriarcat ... En definitiva, un front unit i coordinat de tots aquells i aquelles que presenten batalla contra la injustícia social i la repressió. Aquests comitès o coordinadores obririen un espai per debatre i decidir sobre aquest i molts altres assumptes rellevants. Tindríem una instància capaç de reaccionar immediatament en contra del frau llançat un programa d'acció.

Cal començar a organitzar-se com més aviat millor i elaborar un pla que contempli el tancament de fàbriques, la presa de carreteres i les manifestacions als carrers, etc. Si els capitalistes i els imperialistes intenten robar aquestes eleccions, cal respondre amb una vaga general capaç de paralitzar tot del país. Seria una gran demostració de força, perquè deixaríem ben clar que si no treballem res es mou: ni el transport, ni l'educació, ni la indústria, ni els comerços... Sense el permís de la classe obrera la societat no funciona.

Amb o sense frau, la lluita és l'únic camí

Una altra possibilitat és que l'oligarquia, temorosa de la resposta popular que pugui provocar un frau, decideixi no arriscar-se i permeti la formació d'un govern de Morena. Es tractaria d'un esdeveniment extraordinari, milions celebraríem als carrers la derrota del PRI, del PAN i de tots els representants polítics de la dreta que han convertit la vida del poble en un malson.

No obstant això, aquesta victòria es veuria ràpidament amenaçada. El xantatge de la reacció no només es mantindria, sinó que seria fins i tot més fort. La contradicció a la qual estem assistint durant la campanya electoral entre la pressió per l'esquerra des de baix i la pressió de la dreta per garantir els beneficis dels capitalistes, donaria un salt de gegant.

El govern del Partit dels Treballadors al Brasil ha estat un bon exemple del caràcter irreconciliable que ha assolit el conflicte entre les classes. Dirigents com Lula i Dilma Rousseff, que van arribar al poder gràcies a les seves promeses de millores per als sectors més pobres, finalment no van ser capaços de resistir els dictats del gran capital i de l'imperialisme. Si bé és cert que durant l'etapa de creixement econòmic van aplicar algunes reformes, també és veritat que van mantenir intactes els interessos dels empresaris i que, quan va esclatar la crisi, van començar a aplicar les contrareformes que exigien els grans milionaris.

Sigui com sigui, la burgesia no es queda mai amb els braços creuats i, si en algun moment troba resistència als seus plans, posa en marxa boicots comercials, destitucions presidencials, etc... A Mèxic no serà diferent. Si AMLO arriba a la presidència, tots aquests empresaris en què confia i als quals convida a participar al seu projecte, li respondran el mateix que els seus homòlegs capitalistes en la resta d'Amèrica Llatina, Europa i del món sencer: tens una sola opció, aplicar una política econòmica al nostre benefici, l'únic que pots triar és fer-ho de forma voluntària o empentes.

Només el poble salva el poble

Aquest és el motiu pel qual des d'Esquerra Revolucionària (ER) hem manifestat la nostra crítica als vincles d'AMLO amb un sector dels empresaris i al programa de Morena. Cap aritmètica electoral modificarà el pla de la burgesia mexicana i l'imperialisme de tornar a la càrrega amb més atacs. Considerem que és un error despertar il·lusions en què els capitalistes renunciaran als seus privilegis de forma voluntària. Per contra, a la classe obrera i la joventut mai ningú ens hi ha regalat res, tots i cadascun dels nostres drets, des dels més importants als més petits, els hem arrencat amb la lluita i l'organització.

Un canvi de govern serà un primer pas, però no serà suficient per acabar amb l'explotació i la falta de democràcia. El règim mexicà no només és corrupte i cruel, té a més una llarga tradició de recórrer a la repressió més salvatge quan se sent amenaçat. Aquest any es compleix el 50 aniversari de la rebel·lió social que va desembocar en la matança de Tlatelolco. Aquesta mateixa oligarquia que ja va fer fraus massius, que té les mans tacades amb la sang de molts activistes, no es resignarà a que aquestes eleccions facin realitat una nova política en benefici de la majoria que qüestioni els seus beneficis i el seu control sobre la societat.

Els revolucionaris d'ER defensem que l'autèntica democràcia no pot existir si no va acompanyada de justícia social i d'igualtat. Però una societat així -socialista i democràtica- no caurà del cel, serà el producte de l'organització i de la lluita. Per això, vam aixecar la bandera de la transformació social i confiem només en les forces dels oprimits.

Uneix-te i lluita per:

- Derogació de totes les reformes estructurals: energètica, educativa, d'hisenda, etc. Renacionalització de tots els serveis públics privatitzats.

- Reestabliment de contractes col·lectius de treball.

- Readmissió en els seus llocs de treball a tots els professors cessats per lluitar contra la reforma educativa.

- Dret a la Seguretat Social, digna, gratuïta i universal.

- Salari mínim de 16 mil pesos mensuals per cobrir la cistella bàsica.

- Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia per a garantir el benestar de la majoria.

- Pel dret a l'expressió lliure de la diversitat sexual.

- Per un programa d'escoles infantils i menjadors comunitaris a disposició de mares estudiants i treballadores.

- Pel 10% del PIB a l'Educació, Ciència i Cultura.