Frenem l’extrema dreta a les urnes i als carrers!

El passat divendres 15 de març ens arribava la terrible notícia de l’assassinat de 50 persones musulmanes durant l’oració del divendres a dues mesquites de la ciutat de Christchurch, Nova Zelanda, a mans de Brenton Tarrant, un ultra supremacista blanc d’ideologia obertament feixista.

Aquest individu, vinculat amb els grups d’extrema dreta de la ciutat, va entrar vestit amb roba militar, casc i ulleres de sol a la mesquita d’Al Noor amb una arma automàtica i va obrir foc indiscriminadament contra tot aquell que es creuava al seu camí, anant d’habitació en habituació buscant víctimes durant els gairebé 20 minuts que va durar l’assaltament. De fet, no tenint prou amb una primera incursió, tornà al cotxe per prendre noves armes i entrà de nou a la mesquita per continuar la matança. Tot això fou gravat i retransmès per les xarxes socials en directe a través d’una càmera que portava al cap. Després de fugir del lloc dels fets, encara es desplaçà 6,5km fins a la mesquita de Linwood i assassinà 7 persones més, deixant a més una estesa de ferits en la qual no es distingien nens, adults, persones grans...

No és un llop solitari desequilibrat, és un militant de l’extrema dreta! No és un assassinat, és un atemptat terrorista!

El terrorista, en un manifest publicat a Twitter titulat “The Great Replacement” (El Gran Reemplaçament), havia anunciat que tenia la intenció de “cometre una barbàrie”, i ho justificava “per evitar una altra major”, per “ensenyar als invasors” que “la nostra pàtria mai seria la seva” com a mínim “mentre quedés un home blanc viu”. L’odi que destil·la el seu llarg al·legat fonamentalista indica que va començar a planejar l’atemptat fa anys, després d’“inspirar-se” en la matança de Charleston (EUA) del 2015, i a fi de buscar “venjança” a la Europa “envaïda” pels immigrants, amb referències als “enemics del meu poble” que “creen una atmosfera de por” i “polarització”. Aquest assassí, que s’autodefineix com “un home blanc normal” però que “creu en les diferències racials”, advocava per “esclafar la immigració” a l’estil d’Anders Behring Breivik, el feixista que el 2011 va matar 77 militants de les joventuts del Partit Laborista a Oslo i l’illa d’Utoya (Noruega).

En les armes que va utilitzar el terrorista es trobava serigrafiada abundant simbologia feixista i neonazi. Per exemple, s’hi podia llegir escrits en lletres blanques els noms de Luca Traini- militant de la Lliga Nord i que el febrer de l’any passat va tirotejar un grup de persones negres a Macerata, Itàlia-, d’Alexandre Bissonette- que matà sis persones en una mesquita de Canadà el gener de 2017- i de Josué Estébanez- que assassinà el 2007 al metro de Madrid a l’antifeixista Carlos Palomino-.

Brenton Tarrant va poder preparar minuciosament i sense inconvenients aquest atemptat durant més de 2 anys, tot i que el govern de Nova Zelanda era conscient del creixement de l’extrema dreta al país, de la qual Christchurch n’és un dels epicentres més importants. Hem conegut que, a la tardor del 2017, el terrorista va fer donacions de desenes de milers d’euros a Génération Identitaire (Generació d’Identitat, moviment estudiantil del partit d’extrema dreta francès Bloc Identitari), com una manera de finançar el Moviment Identitari Austríac, tal i com ha reconegut el seu líder Martin Sellner; aquest moviment feixista, al mateix temps, manté una estreta col·laboració amb partits d’extrema dreta com el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) i Alternativa per Alemanya (AfD).

La hipocresia dels governs capitalistes no té fi! En primer lloc, qualifiquen la massacre d’“assassinat” i no parlen de terrorisme: reserven aquesta qualificació pels atemptats gihadistes i així seguir criminalitzant la comunitat musulmana com una manera d’enfrontar els oprimits i oprimides a través de la diversitat religiosa i cultural i desviar l’atenció de les polítiques capitalistes que apliquen i provoquen la misèria per a milions en tot el món. I, en segon lloc, afirmen que aquest drama “no es podia evitar” perquè l’autor “actuava sol i estava fora dels nostres radars”, però permeten l’existència legal de moviments i partits d’extrema dreta, els atorguen enormes facilitats per organitzar-se (amb finançament sense a més cap tipus de control) i una impunitat total respecte els seus discursos i accions!

Trump, Bolsonaro, Salvini, Le Pen, Vox... encoratgen la violència feixista!

Aquest atemptat no és un fet aïllat. En els últims anys estem vivint un auge del terrorisme supremacista blanc, una tendència creixent a les agressions xenòfobes i racistes a tots els nivells, i com a punt més destacat la violència terrorista. Un mínim de cent setanta-una persones han mort d’ençà del juliol del 2011 en diferents atemptats perpetrats per aquest tipus d’“homes blancs normals” a Amèrica, Europa i Oceania.

Per fer un repàs dels més sonats, després de l’atemptat del juliol de 2011 a Noruega: l’agost del 2012 un militant neonazi ex-militar va atacar un temple sikh a Oak Creek (Wisconsin, EUA) i causà la mort de sis persones en nom de la “guerra santa racial”; el setembre de 2013 el raper i activista antifeixista Pavlos Fyssas va resultar mort al port d’Atenes després d’una pallissa d'un dirigent del partit nazi Alba Daurada; l’abril de 2014 Frazier Glenn Cross, un antic dirigent del Ku Klux Klan, va assassinar tres persones en una clínica jueva per a gent gran d’Overland Park (Kansas, EUA); l’octubre del 2015 un supremacista blanc va matar tres joves de l’escola Kronan, escollits pel color de la pell, a Trollhättan (Gotemburg, Suècia); el març del 2017 un militar retirat va tirotejar a Nova York Timothy Caughman, un ciutadà afroamericà, “per entrenar-se per a un atac més gran”; el juny del 2017 Darren Osborne va atropellar Makram Alí (i una dotzena de persones més que van resultar ferides) a la sortida d’una mesquita de Finsbury Park, a Gran Bretanya; i el novembre de 2018 un franctirador va disparar contra la sinagoga Arbre de la Vida de Pittsburgh (Pensilvània, EUA), i hi matà onze persones perquè “els jueus portaven musulmans a Amèrica, invasors que volen matar el nostre poble”.

En els últims anys hem viscut un repunt del discurs racista, xenòfob i supremacista. Enmig de la crisi econòmica, que s’encrueleix entre àmplies capes empobrides de la població, les formacions populistes i d’extrema dreta no fan més que aprofitar-se de tots els prejudicis i plantejaments reaccionaris que anteriorment ha inoculat la dreta “democràtica”, amb la connivència i complicitat de la socialdemocràcia. I és que el racisme i la xenofòbia són a la base de la ideologia burgesa, dels seus partits i les seves organitzacions tradicionals. A més, aquestes formacions d’extrema dreta es disfressen d’antisistema per connectar amb l’enuig i la desmoralització d’àmplies capes de la població, actuant de forma més decidida que la dreta tradicional. Així, davant l’absència d’una alternativa clara a l’esquerra, aquests partits ultra treuen rèdit de la frustració i la ràbia de la petita burgesia i dels sectors més endarrerits de la classe treballadora apel·lant al nacionalisme, a la identitat de raça, sembrant d’odi el discurs polític contra immigrants, alternatives religioses i minories ètniques. Recorren a la demagògia per propagar un missatge tòxic que assimila l’immigrant, o el musulmà, o l’africà, etc., o simplement el que no és de “raça blanca”, amb la delinqüència, el terrorisme, etc. mentre que s’eclipsa el verdader origen de totes aquestes xacres, que és la pobresa i el sistema capitalista que la genera. El programa polític de l’extrema dreta és clarament orientat al benefici dels grans empresaris, i és per això que aquests faciliten que el seu missatge sigui dulcificat i normalitzat en els grans mitjans de comunicació.

No és casualitat que entre les figures de les que Brenton Tarrant diu ser admirador es troba el president Donald Trump, al qual no valora com a líder polític sinó com a símbol “renovador de la identitat blanca”. De fet, l’ONG Southern Poverty Law Center ha denunciat un augment del 30% en el nombre de grups d’odi actiu als EUA des que Trump va començar la campanya per a la cursa presidencial (1). I no és d’estranyar si tenim en compte l’ampli repertori d’insults, denigracions i acusacions que utilitza a l’hora de referir-se a llatins, negres, jueus, entre d’altres (2), fet que ha provocat l’augment de les agressions feixistes, racistes i sexistes (3). Paral·lelament, dóna recolzament a moviments ultradretans i de tendència feixista i resta importància als atacs racistes i LGTBIfòbics (4). La mateixa dinàmica estem veient al Brasil i a Itàlia amb els governs de Bolsonaro i Salvini.

No passaran!

Des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària volem expressar el nostre condol als familiars de les víctimes de Nova Zelanda així com la més germana solidaritat amb la comunitat musulmana de tot el món. Seguirem lluitant contra el racisme i la xenofòbia, com s'ha expressat amb l'enorme onada de solidaritat aixecada per la població de desenes de països de tot el món, i sortirem als carrers totes les ocasions que faci falta, com vam fer el passat 23M a Barcelona en la manifestació antifeixista convocada amb el lema “Stop Vox”. L’extrema dreta de Vox destaca per les declaracions franquistes, masclistes i homòfobes, però també islamòfobes, com va deixar clar el seu secretari general, Javier Ortega Smith, el passat setembre en un acte a València, afirmant que la “civilització” està en perill per l’”enemic” de la “invasió islamista”.

Però les idees de Vox són en el fons també les del PP i Cs. Des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària contribuirem amb totes les nostres forces en la derrota electoral d’aquest bloc reaccionari a les eleccions generals del 28A, al mateix temps que impulsem la mobilització als carrers contra la dreta i l’extrema dreta i defensem la construcció d’una esquerra combativa per posar fi al racisme i la islamofòbia que alimenta el capitalisme i acabar amb tot tipus d’opressió transformant la societat en línies socialistes.

 

-------------------------------------

(1) Dades de l’informe Intelligence Report. Rage Against Change. Publicat per Southern Poverty Law Center. Primavera 2019.

(2) El primer dia de campanya va acusar els mexicans de “violadors”. El gener de 2018 es referia a Haití i altres països de majoria negra com a “forats de merda”. El desembre acusava de “criminals” els integrants de la caravana  de migrants que fugia de la misèria i l'explotació que viuen a Centre-Amèrica.

(3) Particularment, diversos estudis i informes assenyalen un augment significatiu de la violència contra la comunitat musulmana en els darrers anys, al mateix temps que indiquen que durant els dos últims anys els candidats de 80 campanyes electorals als Estats Units han recorregut a la criminalització d’aquesta comunitat.

(4) Un exemple n’és l’assassinat d’una jove antifeixista que l’agost de 2017 fou atropellada per un ultra que llençà el seu cotxe contra un grup que protestava per la marxa que el supremacisme blanc havia organitzat a Charlottesville (Virgínia, EUA). Trump va declarar que a la marxa, on es cantava que “els jueus no ens reemplaçaran”, hi havien assistit “bones persones”, i que la violència havia provingut d’ambdues bandes.