Economia

El món s'acosta a una guerra comercial de múltiples fronts a mesura que l'administració Trump desplega la seva política comercial "America first". Aquesta té en el seu punt de mira, tant als aliats propers als EUA com als seus principals rivals.

L'última reunió del G-7 al Canadà ha suposat un fracàs estrepitós i una nova volta de rosca en la dinàmica d'enfrontament entre les potències imperialistes. Els intents d'explicar aquest fiasco com una conseqüència de la política erràtica de Trump, com han fet molts mitjans de comunicació europeus, són una cortina de fum de cara a obviar l'aspecte central: la profunda crisi econòmica, social i política que pateix el sistema capitalista mundial des de l'any 2008, i el fracàs de les receptes de la classe dominant per a superar-la.

A un fòrum organitzat per El País i la Càmera de Comerç Espanya-EEUU al Setembre d’aquest any, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, es va referir a l’economia espanyola insistint que “estem molt a prop de sortir del bosc”, i va afegir que “els desequilibris s’han corregit”. Aquestes afirmacions es recolzen en tota una sèrie de xifres macroeconòmiques que s’aïllen de la resta de dades, traslladant una imatge de la economia espanyola distorsionada i irreal.

Els anys se succeeixen i la burgesia mostra la seva impotència per remuntar la recessió més profunda dels últims 70 anys. El panorama és fins i tot més ombrívol que a la primera fase de la crisi. Totes les mesures destinades a reactivar l'economia no només s'han mostrat impotents per rescatar Europa de l'estancament i garantir un creixement sòlid als EUA, tampoc han evitat que la sobreproducció s'estengués per tot el món. L'FMI  ho reconeixia fa uns dies a l'assenyalar que "les polítiques a l'hora de resoldre els profunds problemes que pateixen les majors economies mundials ha ficat al món en el pitjor sot de baix creixement de les últimes tres dècades i la situació podria anar a pitjor ."

Després de mesos de propaganda venent les bondats de la recuperació, la Gran Recessió, tal com vam predir, presenta senyals cada vegada més alarmants. L’entrada en ebullició de l’economia xinesa, l’afonament dels emergents i la caiguda en picat del preu del petroli –per citar alguns dels aspectes més rellevants- suposen una volta de rosca de conseqüències incalculables. 

Quan encara s'estan digerint les notícies sobre el debilitament de l'economia xinesa i la caiguda dels preus del petroli, els problemes de Deutsche Bank en Alemanya i la crisi econòmica i financera d'Itàlia assenyalen que el descens als inferns de l'economia mundial pot ser molt major. Des de tots els racons del planeta, els factors que amenacen amb precipitar una nova depressió global no deixen d'augmentar.

La frase que encapçala aquest article va ser pronunciada recentment per Angela Merkel davant el Congrés de la CDU, i no és cap exageració. Cal remuntar-se a la catàstrofe dels anys trenta per trobar un equivalent a l'enfonsament que sofreix l'economia capitalista al moment actual. Totes les alarmes estan enceses, mentre l'ambient general entre la classe dominant és una barreja de paüra, desconcert, enfrontaments interns cada vegada més oberts i una ferma convicció: passar a l'ofensiva en tots els fronts per fer pagar a la classe obrera, als aturats, als jubilats, a la joventut, la factura d'un sistema en decadència però que nodreix els seus beneficis i privilegis.

La crisi capitalista actual no serà un fenomen passatger, es tracta d’un punt d’inflexió que marca un abans i un després de tot un període històric, amb implicacions socials, econòmiques i polítiques profundes. En el moment d’escriure aquest article, s’acaba d’aprovar la injecció de 90.000 milions d’euros a Dexia, un banc privat belga que ja havia rebut fons públics a l’inici de la crisi. L’economia mundial es torna a situar a un pas de la depressió i una nova ronda de fallides i rescats de bancs planeja sobre Europa.

El pitjor episodi de sequera en 60 anys està tenint efectes devastadors entre la població de la banya d’Àfrica, amb més 12 milions d’afectats per la fam. Però la situació terrible que s’està vivint a Etiòpia, Somàlia i Kènia, no es pot atribuir només a un cataclisme natural. En el cas d’Etiòpia, empreses de diferents llocs del món, especialment de Malàisia, Itàlia i Corea, tenen arrendades milions d’hectàrees a l’oest i al sud del país.

Una nova alarma s'ha disparat: les devaluacions competitives de les monedes s'està convertint en una pràctica cada vegada més generalitzada. L'escalada està adquirint tal potencia que alguns mitjans la qualifiquen ja com guerra de divises. Transcorreguts gairebé tres anys des de l'esclat de la gran recessió, la burgesia torna a demostrar la seva incapacitat per a posar ordre en el caos que genera el seu sistema. Aquesta espiral desmenteix els discursos que pesadament parlen de la "refundació" i "regulació" del capitalisme. Més enllà de les boniques paraules, una era d'inestabilitat i lluita despietada pels mercats s'obre pas.