Itàlia no es Grècia

Les tendències recessives globals s'han fet visibles aquestes setmanes amb la caiguda de les borses de tot el món, i especialment de les europees. D'aquestes darreres, la més afectada ha estat la borsa de Milan, arrossegada a més a més per la caiguda brusca de les accions de la banca que ha destapat el que ja era un secret a veus. A finals del 2015 es va fer públic que els bancs italians tenien 200.000 milions d'euros en actius tòxics, cosa que ha desencadenat una bateria d'accions per tal d'impedir un crack generalitzat.

La fallida de quatre petits bancs italians el darrer mes de novembre va fer que 12.500 estalviadors veiessin evaporar-se tots els seus diners. Un d'ells, un pensionista de 68 anys que havia perdut els estalvis de tota la seua vida (110.000 euros), es va suïcidar i va provocar una onada de protestes contra la banca. El govern de Matteo Renzi va intentar detenir el malestar amb l'anunci d'un "fons de solidaritat" de 100 milions d'euros per a compensar les pèrdues, una quantitat que sols cobreix una petita part del problema. Dos mesos més tard, el 24 de gener, el govern italià va intervenir per a evitar la bancarrota del Monte dei Paschi di Siena (MPS), el banc més antic del món, després que les seues accions caigueren fins als 50 cèntims. El MPS sols és un dels sis bancs italians que compten als seus balanços amb grans quantitats d'actius tòxics. Per a fer-nos una idea de la magnitud del problema, en tenim prou amb dir que la riquesa neta del MPS ascendeix a 10.000 milions d'euros, però el valor dels préstecs dolents del banc ascendeix a 24.000 milions d'euros.
El govern també ha arribat a un acord amb la UE per a un pla de rescat de fins a 200.000 milions d'euros per als bancs italians, a més a més de re-obtenir llum verda a la creació d'un "banc dolent" en el que les entitats afectades hi poguessin bolcar tots els seus actius tòxics. A canvi, la UE ha exigit un pla d'austeritat similar al que s'ha aplicat a Grècia, Portugal o Espanya. Òbviament, la situació de l'economia italiana preocupa molt perquè el volum del seu PIB és molt superior al de Grècia (es tracta de la tercera economia de la zona euro) i la seua caiguda tindria uns efectes desastrosos per a la economia europea.

Notícies dolentes des d'Alemanya: El Deutsche Bank ara és un complet desastre

crisis italia 2016L'altre punt fosc de l'economia europea és la crisi que travessa el Deutsche Bank (DB), el banc més important d'Alemanya i el major banc d'inversions d'Europa. Després d'anunciar que el 2015 va tancar amb les majors pèrdues de la seua història, 6.740 milions d'euros, cosa a la que cal afegir l'acomiadament de 35.000 empleats i l'abandó de les seues activitats en deu països, els rumors sobre la seua solvència van acréixer-se. Encara que al començament del 2016 la direcció dels banc va emetre un comunicat assegurant que disposava de mitjans suficients per a afrontar el pagament dels interessos del deute durant aquest any i el següent, lluny de calmar els mercats, aquest gest sols ha servit per a provocar més incertesa. El preu de les accions ha continuat caient: si en el 2015 van tancar a 22,3 euros per acció, un mes després estaven a 13,82, una caiguda del 40%.
El problema principal del DB és la seua altíssima exposició a derivats especulatius de dubtós cobrament i que ha aconseguit xifres que poden dur al seu col·lapse. Els diners que DB té pel món invertits en operacions financeres dubtoses arriba als 67 bilions d'euros, vint vegades el PIB alemany i el 75% del mundial. Amb aquestes dades, a ningú se li escapa que el destí del DB tindrà enormes repercussions sobre l'economia alemanya i europea. Precisament la magnitud del banc en l'economia alemanya és allò que condueix alguns a pensar que el govern no permetrà la caiguda del DB, ja que si fa fallida no hi haurà prou diners en Europa per a tornar-lo a fer surar. En definitiva, deixar-lo caure provocaria un desastre major que el de Lehman Brothers, arrossegant al darrere tot el sistema financer europeu i global.

Però a més a més de la seua implicació en l'especulació d'alt risc, el DB ha hagut de pagar 8.000 milions d'euros en multes a la UE per pràctiques corporatives corruptes, quantitat a la que cal afegir uns altres 7.000 milions d'euros gastats en els tres darrers anys en el pagament d'advocats i recursos judicials per les irregularitats i litigis en els que està embolicat. Sols en Rússia té pendents més de 6.000 causes judicials! Ara ha de pagar una multa de 2.500 milions de dòlars imposada pels supervisors financers d'EEUU i Gran Bretanya per haver manipulat durant quatre anys el tipus d'interès que es pren com a referència en hipoteques i préstecs, una pràctica en la que van participar Barclays, Citigroup, JPMorgan Chase, Royal Bank of Scotland i HSBC entre altres.

Darrere la crisi financera del 2008 molts es van apressar a garantir la solvència i solidesa de la banca europea, però després de rebre 661.000 milions d'euros en ajudes públiques durant aquests darrers huit anys (dades de la Comissió Europea), als que cal afegir les injeccions de liquiditat del BCE (les expansions quantitatives EQ, que superen el bilió d'euros), tornem al punt de partida: no res s'ha solucionat, encara que les repercussions que pot tenir per a la economia europea i mundial són molt més aterridores.

SINDO-bank-crashJa no es pot ocultar la realitat putrefacta del sistema financer europeu. Una realitat que tira per terra els arguments amb els que els governs del continent han justificat els plans d'austeritat i els retalls. Cents de milers de milions de diners públics s'han gastat en rescatar la banca, mentre els treballadors hem pagat un preu sense precedents en retalls de drets laborals, desmantellament de la sanitat i educació pública i empitjorament de les nostres condicions salarials. Mentre Europa condemna 124 milions de persones a viure en la pobresa, l'oligarquia bancària que ens governa ha succionat el patrimoni de tots.