L’actitud del PP és un atac a un dret democràtic elemental; un atac per part dels mateixos que estan impulsant una llei de seguretat ciutadana contra les manifestacions

i les organitzacions que les promouen (amb multes salvatges i penes de presó), per part dels que pretenen canviar la llei electoral per impedir que la majoria social que rebutja les retallades faci fora el PP dels ajuntaments a les eleccions municipals del maig, i

que continuen amb la seva política devastadora de privatització i retallades a la sanitat i l’ensenyament públics.

Aquesta és la legalitat del PP, una legalitat feta a la seva mida i destinada a garantir els privilegis dels grans poders econòmics, la banca, els especuladors i els corruptes. El Tribunal Constitucional (TC) és un organismo situat al marge de qualsevol control democràtic i completament vinculat als sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat.

En els darrers anys s’han succeït repetidament a Catalunya manifestacions massives a favor del dret a decidir.

L’última Diada va tornar a ser multitudinària i històrica, reflectint no només el rebuig massiu a l’actitud antidemocrática i franquista del govern del PP respecte

dels drets democràtics del poble català, sinó l’anhel de la gran majoria de la població de propiciar un canvi social i polític profund que posi fi al malson de les retallades,

de l’atur massiu i el desmantellament de les conquestes socials de les últimes dècades; que posi fi a la corrupció generalitzada a l’administració i a la impunitat total dels banquers i grans empresaris, responsables de la crisi i del patiment de la majoria, i que acabi amb

tot el que representa el PP i la dreta, s’amagui rere la bandera que sigui.

Hem de parlar clar. La defensa dels drets democràtics i el canvi social mai vindrà de la mà de Convergència i Unió, perquè aquesta formació representa, precisament, els interessos de l’oligarquia financera i empresarial de Catalunya, dels corruptes.

Tal com ha dit Ada Colau, Artur Mas no ens representa. El seu govern ha estat pioner en l’aplicació de retallades salvatges de la despesa social, en la privatització i el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques; ha dut a terme la repressió policial al moviment social, estudiantil i sindical a cotes desconegudes des de la caiguda de la dictadura; la corrupció a CiU és general i afecta els seus fundadors i a molts dels seus alts

representants.

Des del principi, Artur Mas va supeditar la convocatoria de la consulta a dos factors: a

l’aprovació o el consentiment per part del govern del PP i al suport d’ERC a la seva política

de retallades socials. Així és com CiU trafica amb els “principis fonamentals”. Per tot això, és evident que mai CiU defensarà de forma conseqüent i pràctica cap dret democràtic, ni desafiarà seriosament el poder estatal.

Buscaran qualsevol excusa per no desafiar ni debilitar el poder estatal i polític capitalista, del qual en són part integrant.

Catalunya viu un moment històric. Per facilitar que tota aquesta voluntat de canvi social i polític expressat al carrer s’enforteixi i pugui fer front a les decisions antidemocràtiques

del PP i dels sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat, és necessari vincular el dret a decidir a la lluita contra les retallades, contra les privatitzacions, contra els retrocessos continus en els drets socials i democràtics.

La fusió del dret a decidir amb un programa de transformació social que acabi amb la dictadura encoberta dels banquers i dels grans empresaris, que són qui governa realment, sense haver estat elegits per ningú, és el camí perquè les grans mobilitzacions dels últims anys esdevinguin una rebel·lió social.

Això s’ha de concretar en intensificar al màxim la mobilització contra tots i cada un dels atacs que contra l’educació pública es llanci des del govern del PP o de CiU. En

aquest sentit, el Sindicat d’Estudiants fa una crida a la vaga general els dies 21, 22 i 23

d’octubre a tots els estudiants de Catalunya i de tot l’Estat, perquè lluitem, colze a colze,

contra l’ofensiva brutal que la dreta vol llençar aquest curs en contra de l’educació

pública (reforma universitària, supressió de beques, implantació de noves taxes, més retallades, aplicació de la LOMCE, decret de plantilles, etc.). La dimissió del ministre Gallardón i la retirada de l’infame avantprojecte de llei de l’avortament, és un èxit de la mobilització social.

Igual que la retirada del TIL a les Balears. La situación de Wert i la seva reforma, a la picota des de fa anys, és semblant. Continuar la mobilització, intensificar-la i

estendre-la, és fonamental per aconseguir un triomf vitalper a la comunitat educativa que defensa l’ensenyament públic.

La segona mesura és la formació d’un Front d’Esquerres de lluita, que uneixi a totes les forces polítiques i col·lectius socials catalans que realment están disposats a mobilitzar-se pel dret a decidir i a fer front a les retallades, que tingui com a objectiu impulsar la

rebel·lió al carrer i treure a la dreta (tant al PP com a CiU) de totes les institucions i posar en marxa un programa anticapitalista a favor de la majoria de la població.