De nou, com en el cas de molts altres sectors en lluita, des dels mitjans de comunicació i des del Govern, en aquest cas la Generalitat, s’ha tractat primer de silenciar i després de manipular i mentir sobre la lluita dels treballadors de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. De nou es tracta d’acusar els treballadors de privilegiats, perquè per a la patronal i el Govern l’únic treballador que no és un privilegiat és el que no té cap dret i cobra 600 o 700 euros. Nosaltres, i els companys de TV3 i Catalunya Ràdio, no ho acceptem! Els únics privilegiats que hi ha aquí són els bancs, com la Caixa o Bankia, que han rebut milers de milions d’euros mentre continuen expulsant a milers de famílies de les seves cases, o els directius de TV3, com el seu director, que cobra la fabulosa quantitat de 164.000 euros. No acceptem aquest frau i aquest engany!

Des del Sindicat d’Estudiants ens posem a la disposició dels companys de TV3 i Catalunya Ràdio de cara a difondre i enfortir la seva lluita. Els drets i condicions laborals que estan mirant de prendre’ls no són cap regal, sinó que són fruit de la lluita, s’han aconseguit al carrer amb manifestacions i vagues durant més de 30 anys.

És ben clar que l’objectiu de la Generalitat de Catalunya, com en el cas de la Generalitat valenciana o la Comunitat de Madrid, no és només atacar els drets dels treballadors sinó acabar també amb la televisió i la ràdio públiques, com ja ha passat amb Canal 9 o Telemadrid. Resulta sorprenent que aquests atacs es justifiquin per l’existència d’un suposat dèficit, del qual els treballadors no tenen cap culpa, sinó que, en tot cas, els responsables són els directius i els responsables de la Generalitat, a qui per descomptat no se’ls toca el sou malgrat cobrar quantitats astronòmiques. Quina vergonya més gran!

Malgrat les mentides, les tergiversacions i les pressions contra els companys de TV3 i Catalunya Ràdio, la reacció dels treballadors ha estat vista com un autèntic exemple per part de la resta de treballadors i de la joventut. Exemples com aquesta lluita, com la dels treballadors de la Sanitat a Madrid, que han aturat el procés de privatització de la sanitat madrilenya, o com el dels veïns de Gamonal, demostren que sí es poden aturar els atacs, les retallades i les privatitzacions.

Però també s’ha demostrat que això només es pot aconseguir plantejant una mobilització contundent i que vagi fins al final, organitzant la mobilització a través d’assemblees participatives, recuperant les caixes de resistència, basant-se en la solidaritat del conjunt de la classe obrera... i estenent el conflicte per unificar-lo amb el d’altres sectors, de cara a multiplicar la nostra força i colpejar amb la mateixa contundència amb què ens colpegen els capitalistes.

L’exemple de Panrico, els treballadors del metall, que també es queden sense conveni, i molts altres casos, demostren que avui hi ha una ofensiva general contra els nostres drets i condicions de vida per part de governs i patronal, i que segueixen entestats en aprofundir aquests atacs. És necessari que els dirigents de CCOO, UGT i CGT a nivell estatal, a Catalunya i a Barcelona, donin una resposta a l’alçada d’aquests atacs, unificant les lluites mitjançant la vaga general. Així vam conquistar fa 40 anys els drets que vam arrencar a la dictadura, i així els hem de defensar ara!

Molts ànims, companys! Estem amb vosaltres!

La lluita serveix, la lluita segueix!

Sí es pot!