El dilluns 2 de juny es va celebrar al saló d'actes del Club d'Amics de l'Unesco de Madrid, la presentació del llibre "Reformisme o Revolució. El marxisme i el socialisme del segle XXI" de l'Alan Woods, dirigent del Corrent Marxista Internacional i reconegut teòric marxista. L'acte, convocat pel Corrent Marxista El Militante, la Fundació Federico Engels i la Campanya Internacional "Manos Fuera de Venezuela", va començar sobre les 19.30 hores, quan al saló d'actes amb capacitat per a aproximadament 100 persones no cabia ningú més. Van ser diverses desenes els companys que van haver de seguir l'acte escoltant des del passadís sense poder accedir a la sala pel ple total.

L'acte va estar presentat per Juan Ignacio Ramos, president de la Fundació Federico Engels i dirigent del Corrent Marxista El Militante, qui en la seva introducció va plantejar les claus fonamentals de la polèmica que ha motivat la publicació d'aquest llibre. Juan Ignacio va començar la seva intervenció fent referència a Hugo Chávez, qui en l'última al·locució setmanal del seu programa Aló Presidente, va recomanar als dirigents del PSUV presents la lectura del llibre "Bolxevisme, el camí de la revolució", d'Alan Woods "el seu bon amic", en paraules textuals de Chávez.

En un moment crucial per a la revolució a Veneçuela no és cap casualitat que Hugo Chávez llegeixi l'obra d'Alan Woods sobre la història del bolxevisme. La necessitat de dotar a les masses veneçolanes d'un programa vàlit per transformar la societat es converteix en una qüestió de vida o mort. I l'exemple de la revolució victoriosa d'octubre de 1917 és una magnífica font d'inspiració. Per aquests mateixos motius el llibre d'Alan Woods, “Reformisme o revolució” té una gran significació com a resposta al cor de suposats intel·lectuals, renegats i hostils a les idees del marxisme, que vomiten permanentment les velles teories reformistes tenyides de novetat, en un intent d'influir en el moviment bolivarià per evitar el seu avenç definitiu cap a la presa del poder. Heinz Dieterich, és un dels màxims exponents d'això. El llibre d'Alan Woods, respon i desmunta, una a una aquestes idees velles i fracassades. Juan Ignacio va explicar també el paper que Alan Woods ha jugat, junt amb el ja mort Ted Grant, en la defensa sense parar de les genuïnes idees del marxisme.

Quan va prendre la paraula Alan Woods, tots els assistents vam poder gaudir d'una explicació conscienciosa i profunda, però alhora clara i senzilla de tots els esdeveniments que aquest segle han demostrat una i altra vegada, que la presa revolucionària del poder per part de la classe obrera és totalment factible. Partint del Maig francès de 1968, passant per la revolució portuguesa de 1974, la lluita revolucionària dels treballadors de l'estat espanyol contra la dictadura franquista, fins l'actualitat de la revolució veneçolana i llatinoamericana, Alan va insistir en l'exemple meravellós de les masses disposades a tot, i com a la seva gosadia i decisió revolucionàries va ser traït per les direccions reformistes i estalinistes del moviment. També va explicar com després del col·lapse de l'estalinisme, els dirigents dels Partits Comunistes a l'URSS i en la resta dels països d'Europa de l'est es van passar amb armes i bagatges a la trinxera de la contrarevolució convertint-se en multimilionaris capitalistes després de saquejar i robar la propietat estatal.

Utilitzant el materialisme dialèctic com a mètode, Alan va disseccionar la societat capitalista i les seves contradiccions, presents avui a tot el món a una escala sense precedents. Basant-se en l'exemple viu de la revolució a Veneçuela, que s'estén per tota Llatinoamèrica com la gasolina en flames, Alan va utilitzar la polèmica amb Heinz Dieterich per insistir en la idea fonamental de dotar el moviment de la classe treballadora i els oprimits d'una direcció socialista revolucionària que la porti fins a la presa del poder i la transformació socialista de la societat.

El llibre, com va explicar Alan, és una contribució a la batalla ideològica contra les idees del revisionisme i del reformisme, que actuen com cinquena columna del moviment revolucionari, per limitar els seus objectius dins dels marcs del capitalisme. La denúncia d'aquestes posicions, una imitació de les velles teories de Bernstein i Kautsky impregnades de filosofia idealista i postmodernista, i la seva confrontació contra les genuïnes idees del marxisme en un moment en el qual la revolució veneçolana necessita un programa contundent a favor del poder obrer i l'expropiació dels grans capitalistes i terratinents, va captivar l'auditori.

Després de l'exposició d'Alan hi va haver un breu torn de paraules en què els assistents van poder plantejar algunes preguntes. Després d'una ovació llarga i sentida, l'acte va acabar com no podia ser de cap altra forma, cantant la internacional en un ambient de camaraderia.

La Fundació Federico Engels va instal·lar en l'acte una taula amb els texts del seu catàleg, en la que es van vendre desenes d'exemplars del llibre presentat, però també molts altres títols de clàssics del marxisme.

VEURE GALERIA DE FOTOS

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01