La realitat la majoria de la població viu cada vegada pitjor, sense beneficiar-se dels suposats “brots verds”. Les pròpies enquestes oficials, com el baròmetre del CIS de desembre, indiquen que el 82% de la població percep la situació econòmica com “dolenta o molt dolenta”. Sis milions d'aturats, dos milions de famílies sense cap tipus d'ingressos, increment de la precarietat laboral, reducció contínua del poder adquisitiu dels salaris, increment dels desnonaments (del 7,3% el tercer trimestre)... L'Estat espanyol és el país de l'OCDE en el qual més han caigut les rendes de les famílies més pobres des de l'inici de la crisi (un minvament del 12,9 per cent anual segons l'informe de l'OCDE) i en el qual més s'ha incrementat la desigualtat social.

Voluntat de canvi

La manifestació convocada per Podemos per al dia 31 de gener a Madrid, la Marxa del Canvi, a pocs dies de les eleccions a Grècia en les quals Syriza ha guanyat, té totes les condicions per convertir-se en un esdeveniment històric i massiu. La situació social, econòmica i política que està suportant la majoria de la gent des de l'inici de la crisi és insostenible. A sobre, els capitalistes, que són els principals responsables de la crisi i els impulsors d'aquest malson de retallades i desnonaments socials, han llançat una brutal campanya de por contra Podemos, responsabilitzant a aquesta formació de tots els mals possibles. “Si guanya Podem serà el caos” no paren de cridar, com si l'atur, la degradació de la sanitat i l'ensenyament públiques, o privar a centenars de milers de famílies del dret a un sostre digne, fos responsabilitat de Podemos i no d'els qui han  saquejat el patrimoni públic per salvar a la banca i les grans empreses.

La campanya contra Podemos té com a principal capdavanter al PP i els seus mitjans afins, però compte també amb el gens discret suport de la direcció del PSOE. I la indignació de molts es multiplica quan el govern del PP, tractant a la gent com si fos imbècil, anuncia que “la crisi ja és història”, com va fer Rajoy en to solemne  el passat nadal. Sí, moltíssima gent té moltíssimes raons per sortir al carrer el 31-I: per fer pública nostra indignació; per evidenciar de forma rotunda l'aïllament del PP i que no ens creiem les seves mentides; per defensar a Podemos i a tots els moviments socials, col·lectius i organitzacions de l'esquerra que lluiten i són perseguits des del govern; per rebutjar la campanya de por llançada pels poderosos i deixar ben clar que la majoria vol un canvi social profund i que ha arribat el moment de posar-ho en pràctica.

Oportunitat històrica

Com assenyala Podemos en la Guia de Participació que explica els motius de la Marxa del Canvi, estem davant una oportunitat històrica per obrir una etapa en la qual el protagonisme de la vida política estigui al carrer i arrabassar-li-ho a la minoria social avariciosa i privilegiada que està en el poder. Completament cert!

En els últims anys hem viscut un procés ascendent de participació des de baix, de lluita, d'avanç en la consciència, de ganes de canviar les coses per part de milions de persones. Aquest corrent poderós és la que està alçant a Podemos i la que proporciona la força per posar punt i final al malson del govern del PP. Des de l'inici de la crisi la burgesia han fet tot tipus d'esforços per aconseguir que el recanvi del PP al govern anés una procés realitzat “en fred”, és a dir, sense la pressió d'un moviment per a baix i sense grans expectatives de canvi social. Però tots els seus plans han anat fracassant un darrere l'altre, la qual cosa és un indicatiu clar d'una correlació de forces molt favorable per als treballadors i els oprimits, els autèntics protagonistes de la rebel·lió social que estem vivint.

En l’àmbit electoral, el recanvi socialdemòcrata del PSOE està immers en una profunda crisi de credibilitat; les cúpules sindicals de CCOO i UGT, obstinades en una pestilent política de pactes i consensos amb un govern moribund, han demostrat reiteradament la seva incapacitat de detenir la mobilització social. L'extensió del suport de Podem a Catalunya (primera força electoral en les eleccions estatals en totes les enquestes) i a Euskal Herria (segona força després del PNB i per davant de Bildu segons l'Euskobarómetro de desembre) revelen que l'estratègia de la burgesia espanyola, catalana i basca de tallar la protesta social amb la qüestió nacional, té uns límits clars: hi ha una  majoria social en les nacionalitats històriques que vinculen el dret a decidir amb la lluita social com a part d'un tot, i les polítiques i tàctiques que tracten de separar els dos aspectes estan pagant un preu cada vegada més alt.

Sense justícia social no pot haver-hi democràcia

L'arribada de Podemos a governs municipals, autonòmics i al govern central seria, sense cap gènere de dubtes, un pas endavant en la lluita per acabar amb les retallades i la creixent desigualtat social a la qual ens aboca el sistema capitalista. Això és possible, però no està garantit per endavant. No podem subestimar la campanya de por que els capitalistes i els seus mitjans de comunicació estan llançant per tractar de mobilitzar als sectors socials més endarrerits i evitar una victòria del Podemos. La manera més eficaç de contrarestar aquesta campanya és amb la mobilització, i en aquest sentit el 31-I és el camí a seguir. No menys important és transmetre una posició de fermesa que no tolerarem amenaces, ni tampoc els límits que els capitalistes voldran imposar a un futur govern de Podemos. El que més motiva a la gent per votar a Podemos és la percepció que representa una bandera neta, aliena als pactes, a la submissió als banquers i als grans empresaris. Com més nítida quedi aquesta percepció, més massiu serà el suport electoral a Podemos.

Un govern de Podemos decidit a revertir totes les reculades dels últims anys, serà un eina tremendament poderosa per a la transformació de la societat. Però efectivament, el govern és un mitjà, no una fi en si mateix. La minoria de privilegiats, els banquers, els grans capitalistes, les grans multinacionals, no renunciarà als seus privilegis passivament i seguirà posseint el poder econòmic i les palanques del poder estatal, la cúpula del qual està fosa amb la burgesia per milers de llaços històrics, econòmics i personals. La majoria només podrà decidir realment si està en possessió de la banca i dels grans mitjans de producció, si remou del poder a tota la casta d'alts funcionaris al servei dels rics, si l'economia i tots els mecanismes de poder polític estan en mans de la població sota el seu control i gestió democràtica. Aquest és el camí que ens pot portar a la democràcia amb justícia social: el socialisme.

 

No volem gestionar la misèria, volem un canvi real, volem transformar la societat!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01