Enmig de la major crisi sanitària en un segle, un sector es frega les mans per l’expansió dels seus negocis: la sanitat privada. Cal entendre que per als capitalistes sols hi existeix una motivació: augmentar sense fi els seus beneficis, ja siga mitjançant la guerra, la tracta de persones, l’explotació laboral sense límits o l’especulació amb les necessitats sanitàries de la població.

Amb nombrosos hospitals públics a punt de col·lapsar, amb malalts acumulant-se als passadissos i amb milers de professionals sanitaris caient contagiats per la manca de mesures i materials de protecció, la sanitat privada aprofita per a fer negoci a tota costa.
Sí hi ha test de coronavirus, per a qui els pague!

Un bon exemple són les mateixes proves de coronavirus, eixos test que, segons explica el govern, estan esgotats i són tan difícils d’obtenir als mercats internacionals. En canvi, com ha sigut publicat per la premsa, això és una rotunda mentida. Sí hi ha tests, però per a qui els puga pagar! Nombroses empreses fan el seu agost oferint-los al millor postor. Laboratoris privats com Megalab, per exemple, ofereixen tests per entre 140 i 230 euros, segons el tipus de servei (https://bit.ly/3406iX2).

Resulta lamentable que el govern de coalició del PSOE i Unides Podem no hi haja pres mesures immediates contra les esmentades empreses, en primer lloc prenent-ne el control i, en segon lloc, detenint immediatament els seus responsables per especular i acaparar productes de primera necessitat en la lluita contra la pandèmia. Més enllà de la propaganda, aquest govern simplement ha demanat la seua col·laboració. Òbviament, per als capitalistes sols és possible col·laborar si se’ls ofereix més incentius econòmics, és a dir, més negoci, més diners.

La sanitat privada no col·labora, fa negocis a costa de la mort i la malaltia

Per això mateix, els empresaris de la sanitat privada no estan posant les seues infraestructures i el seu personal per a combatre la pandèmia; és més, fins i tot estan plantejant ERTOs a part de les seues plantilles o obligant els seus treballadors a agafar-se vacances, malgrat ser totalment necessaris. Això ho està permetent el govern, reduint la seua actuació a sol·licitar informació sobre respiradors al seu poder, UCIs, llits, etc. És a dir, a demanar que li envien inventaris de material que, a més a més, elaboren les mateixes empreses, cosa que no sembla molt fiable. Gràcies a això hem descobert que la sanitat privada té a les seues mans entre 1.500 i 3.000 respiradors que no estan sent utilitzats.

Per una altra banda, encara que la patronal de la sanitat privada insisteix que estan “col·laborant” en la lluita contra la pandèmia, la realitat és ben distinta. En primer lloc, ¿per què s’oculta quant pagarem tots, amb els nostres impostos, a la sanitat privada per atendre pacients de coronavirus? Al mateix temps que el president de la patronal assenyala que no és el moment de parlar de diners, ha xifrat en 250 euros al dia l’hospitalització d’un pacient de coronavirus i entre 600 i 700 euros si és ingressat en una UCI. Per què les Conselleries de Sanitat no diuen quants diners públics regalaran a totes aquestes multinacionals? Per què el Ministeri de Sanitat no exigeix transparència a aquest respecte? És acceptable que aquestes multinacionals amassen beneficis a costa de milers de vides? La realitat és que el seu motiu d’existència és fer caixa, i ja tindran aparaulats els beneficis multimilionaris a obtenir gràcies a la pandèmia.

Nacionalització immediata de la sanitat privada i de tots els serveis externalitzats

El govern ha de prendre mesures reals en benefici de la immensa majoria de la població. I això requereix anar més enllà de declarar que es posa la sanitat privada sota el control del Ministeri de Sanitat. No, prendre el control efectiu i real de la sanitat privada és impedir que s’hi faça negoci, és nacionalitzar tots els serveis sanitaris i els serveis relacionats amb el sistema de salut que estan privatitzats produint beneficis per a un grapat de multinacionals.

No sols els hospitals i clíniques privades, sinó els laboratoris, els serveis de neteja, bugaderia o cuina, etc. Moltes d’aquestes subcontrates no estan contractant el personal necessari per a garantir aquests serveis a les instal·lacions hospitalàries, malgrat la insistència de nombrosos sindicats mèdics com el Moviment Assembleari de Treballadors/es de la Sanitat (MATS), que assenyala que tan necessaris són metges i infermeres com personal de neteja. Aquestes contrates, que ja treballaven al límit, continuen ajustant de cara a garantir els beneficis d’individus com Florentino Pérez.

Sols d’aquesta manera, mitjançant la completa nacionalització sota el control de les i els treballadors, es podrà accedir a tots aquests recursos, inventariar-los, conèixer exactament els comptes de tots eixos entramats empresarials i posar, llavors sí, tots els recursos sanitaris del país al servei del conjunt de la població de forma equitativa i centrant l’atenció en aquells que més ho necessiten. Mentre es mantinga la propietat privada al sector, els capitalistes, propietaris d’eixos mitjans, mantindran el control utilitzant els esmentats recursos per a continuar fent negocis. Així funciona el capitalisme!

Un sector dominat pel capital financer. La banca sempre guanya!

Però en volen encara més. Per això estan sol·licitant al govern un pla específic d’ajudes per 4.500 milions d’euros, afirmant que si no el reben entraran en bancarrota al no tenir liquidat. Així ho ha assenyalat l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE), la patronal del sector, que demana que es finance el 75% de la seua facturació durant els pròxims dos mesos per a fer front a les operacions cancel·lades, o que se les exima de pagar les quotes a la Seguretat Social, entre unes altres mesures.

Estem parlant d’un sector dominat per un grapat de multinacionals, a la vegada propietat de fons d’inversió i de bancs. És de nou el sector financer, el mateix que està rebent ajudes massives dels governs, de la UE o de la Reserva Federal nord-americana.

Per exemple, la principal multinacional del sector a l’Estat espanyol és el Grup Quirón, a la vegada propietat de la multinacional alemanya Fresenius, que a la vegada està controlada per fons d’inversió com Allianz Global Investors, DWS Investment, The Vanguard Group o BlackRock. Un altre exemple és Ribera Salud, controlat pel Banc Sabadell i pel grup nord-americà Centene (a la vegada controlat per fons d’inversió com The Vanguard Group o BlackRock). O Vithas Sanitat, controlat per la farmacèutica Almirall, de la família Gallardo, i per La Caixa. I així podríem seguir amb la desena de grups sanitaris privats que controlen el mercat, als que caldria afegir les diverses institucions gestionades per una de les majors empreses capitalistes de l’Estat, l’Església Catòlica, que no deixa de fer grans negocis amb la caritat des de fa segles. Són aquests individus els que demanen al govern recursos, i els que assenyalen que poden veure’s abocats a la bancarrota? No ens prenguen el pèl!

Un negoci pagat per tots a costa de la sanitat pública

La sanitat privada factura avui prop de 37.000 milions d’euros, un terç de tota la despesa sanitària. Mentre el negoci de la privada no ha deixat de créixer, arribant el 2017 a assolir la xifra record de quasi 8.000 milions d’euros en concerts amb les administracions públiques, la sanitat pública ha patit constants retallades i ajustos.

A banda dels més de 10.000 milions d’ajust implementats pel govern central i els governs autonòmics durant els anys més durs de la crisi, es calcula que s’han deixat d’invertir uns altres 8.000 milions al sistema sanitari públic. Tot això ha significat menys llits, menys metges, menys infermeres, menys personal i mitjans en general, que ara, quan es necessiten, fan evident la degradació brutal patida per la sanitat pública, amb conseqüències mortals per a la població treballadora més pobre i vulnerable. Una política desenvolupada de forma brutal pel PP a Madrid, València o Galícia, pel PSOE a Andalusia, o per CiU, ara PDCat, o el PNB a Catalunya i Euskadi. Tots han coincidit en el model, convertir la sanitat en un lucratiu negoci!

Per això mateix és necessari que es depuren responsabilitats tant respecte als actuals responsables com a aquells que s’han retirat i ara molts d’ells seuen als Consells d’Administració de grans multinacionals, algunes sanitàries. Ells ens han dut fins ací. Cal obrir processos d’investigació on es depuren responsabilitats penals, ja que les conseqüències d’eixes decisions i d’eixes polítiques criminals han donat lloc a una autèntica matança. Hi ha responsables amb noms i cognoms i cal que paguen!

Els capitalistes acaparen i especulen, i a sobre es fan publicitat

Un altre bon exemple de com el capitalisme trafica amb les necessitats humanes és l’onada especulativa a la que estem assistint a tot el món respecte a les mascaretes, respiradors i uns altres materials de primera necessitat. Encara que la premsa planteja essencialment que aquesta especulació es produeix fora de les nostres fronteres, en la foscor, sense assenyalar clars responsables, no és cert. Els responsables són els mateixos que controlen el gruix de la riquesa mundial, els banquers, els grans capitalistes, les grans empreses de transport, ... Però, a més a més, no cal eixir de les nostres fronteres per a buscar aquests voltors.

Cada dia ens trobem amb notícies de grans empreses que estan donant mascaretes i uns altres productes sanitaris fonamentals en la lluita contra la pandèmia: Inditex, Mango, El Corte Inglés, i fins i tot equips de futbol… Però la pregunta que cal fer-se, davant d’aquesta campanya de màrqueting, és per què aquestes multinacionals tenen aquesta quantitat de mascaretes i de productes sanitaris, per què els acaparen i per què el govern no les ha intervingut immediatament. ¿És acceptable que multinacionals capitalistes acumulen tones de materials de primera necessitat i que hagem d’esperar a la seua bona voluntat per a poder salvar vides? És una autèntica vergonya i una burla!

Cal intervenir ja totes aquestes empreses i exigir immediatament responsabilitats. La realitat és que aquestes grans empreses es comporten com a autèntics acaparadors i especuladors, que és com actuen al seu dia a dia de cara a fer suculents negocis. Ocorre igual que a la sanitat privada, veuen una oportunitat de negoci i l’aprofiten sense importar les conseqüències.

És la lògica del capitalisme, d’un sistema que encara que té els recursos per a fer front a la pandèmia, que disposa de la tecnologia i el coneixement científic, no els posa ni els posarà a disposició de la humanitat. Per això mateix, només queda un únic camí, l’organització de la classe treballadora i la seua acció directa contra la pandèmia, contra les retallades i l’austeritat, i contra el capitalisme. Res funciona, excepte la classe obrera!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01