En particular, el Tribunal Suprem ha decidit obrir causa separada contra Rita Barberá, i nomenar un instructor, pas previ a la seua imputació. El motiu immediat: l’operació de robatori descarat a l’Ajuntament de València, pel que cada regidor entregava mil euros al partit per a després recuperar-lo en mà i així rentar els diners negres rebuts. Per aquesta operació ja estan investigats nou dels 10 regidors “populars”. Qui suposadament va organitzar el llavat va ser Carmen García-Fuster, comptable del PP del cap i casal, y mà dreta de Rita, però és òbviament impensable que aquesta, coneguda pel seu exhaustiu control de tot el que passava al PP municipal, estigués al marge.

 

La prevista imputació de Barberá ha ficat extremadament nerviosos els jerarques del PP. Ella no és el defenestrat Francisco Camps (ex-president de la Generalitat), ni tan sols el poderós Alfons Rus, controlador de la Diputació de València, sinó un pilar del Partit Popular a escala estatal. Com deia Dolores de Cospedal, “és molt més que un referent”. “La millor alcaldessa d’Espanya”, segons Rajoy. I, com ha recordat fa dos dies Camps, en un avís a navegants: “sense Rita no hi ha Aznar ni Rajoy”, remarcant els forts lligams de Barberá i les camarilles passada i actual que han governat el PP. Ella ha sigut un potent símbol de la política municipal de la dreta, una barreja de la més hortera vulgaritat disfressada de campechania, promoció de rancis valors i privatització a discreció dels serveis i els béns públics, a benefici d’un conglomerat de polítics i empresaris.

La pressió ambiental sobre el PP, en un context polític en què la burgesia se les veu i se les desitja per a formar un govern mínimament estable que puga dur a terme els atacs a la classe obrera que ella necessita, ha obligat Rita a moure fitxa… per a fer trampa al joc. Lluny de dimitir de la seua posició com a senadora (no elegida a les urnes, sinó designada pel Partit Popular valencià), ha abandonat el seu partit, atrinxerant-se al Grupo Mixt, on podrà cobrar 7.000 euros mensuals! Pel que sembla, la corrupció ix molt rentable fins i tot quan et pillen, ella percebrà tots els mesos 2.500 euros més! Un autèntic escàndol, propi d’un règim parlamentari corrupte, és el fet que, de forma il·legal o legal, aquests paràsits saquegen impunement els recursos públics.

 

S’obri el sumari de l’operació Taula

 

La causa contra el robatori descarat és sols la xocolata del lloro de l’operació Taula. Una operació que ha obert sumari, reflectint tot allò que és des de fa temps àmpliament conegut en terres valencianes. Realment, no hi existeix un cas Gürtel, un altre caso Brugal, un altre Taula, un altre Noos, etc.; hi existeix una causa general contra una presumpta estructura mafiosa que públicament es presentava com a Partit Popular (són 49 els encausats vinculats al PP, sols en la causa Taula). Segons l’informe de la Guardia Civil, el cobrament de comissions —i unes altres “activitats emprenedores”— era generalitzat, i es feia tant des de la Generalitat, com des de les tres diputacions, i des de l’Ajuntament de Rita. Les gravacions de l’ex “ionqui dels diners”, i suposat penedit, Marcos Benavent, mostren clarament la feroç lluita que mantenien  els diferents clans dins de la “família” pel control d’una porció major del saborós pastís dels recursos públics. A través de, no una, sinó cinc caixes B, una part dels diners furtats era adjudicat als gestors del sistema i als diferents intermediaris, i l’altra part, a finançar el partit.

Cal recordar que un dels principals mitjans de finançament il·legal era el cobrament de comissions a empreses de construcció mitjançant Ciegsa, empresa pública encarregada de gestionar les construccions escolars. Aquesta empresa, que va caure en fallida el 2012, va tenir un sobre-cost de mil milions d’euros!, mentre desenes de milers d’estudiants es veien (i es veuen) obligats a estudiar en barracots.

Una altra dada escandalosa són els nou milions d’euros amagats per Rus a Brasil, fruit del seu negoci a la Diputació. Aquest individu blanquejava les comissions a través de subvencions teòricament altruistes a l’equip de futbol Olímpic de Xàtiva, localitat de la qual ell era també alcalde.

 

Com maquillar un cos en descomposició

L’apertura del sumari té un problema afegit per a l’estructura actual del PP valencià, dirigida per Isabel Bonig. Cal recordar que en aquests moments el Partit Popular està escapçat a la capital (els nou regidors imputats estan suspesos de militància, encara que no expulsats, i l’únic que queda és independent) i que necessita urgentment noves cares que, a mode de crema antiarrugues, permeta presentar un rostre menys demacrat i ullerós. Clar que, a la vegada, ni pot ni vol prescindir dels veterans dirigents que, com ella mateixa, han sigut corresponsables —en segona o tercera fila— de la política de saqueig (legal i il·legal) del PP. I el problema és que qualsevol d’aquests veterans vividors pot ser cridat a declarar en qualsevol moment, espatllant una vegada i una altra l’operació de rejoveniment. El sumari assenyala amb claredat actuals dirigents “peperos” com Vicente Betoret (mà dreta de Rus, a qui va substituir al front del PP de la província de València), Víctor Campos (diputat al Congrés) i Alejandro Font de Mora (exconseller d’Educació, i actual vicepresident del Grup Popular a Les Corts).

Las tensions a càrrec de Barberá al PP estatal, on uns (Rajoy, Sáenz de Santamaría, Dolores de Cospedal) es neguen a exigir-li l’acta de senadora, mentre uns altres, encapçalats per Pablo Casado, són exigents amb ella, responen a la mateixa contradicció. Y reflecteixen les dificultats al principal partit de la burgesia per a presentar una imatge neta. De la mateixa manera que la implicació del cabdell del capitalisme valencià a l’entramat corrupte de Taula, la dependència extrema de moltes grans empreses dels recursos públics i del lubricant de la corrupció, mostren bé com funciona, al País Valencià i a tot l’Estat, aquest sistema. Com poden tenir la barra de parlar de “la lliure iniciativa” i del “lliure mercat”!

Coincidint en el temps, hem conegut també la petició de sentència per a José Antonio Griñán i Manuel Chaves, que durant un llarg període van governar a Andalusia a través del PSOE. El fiscal demana sis anys de presó per al primer i deu per al segon pel cas dels EROs. Un recordatori del paper de la direcció del PSOE, que, traint una vegada i una altra els seus votants, ha fet una política en benefici del Capital i s’ha integrat totalment en el sistema. La corrupció no és més que una conseqüència d’açò.