A primeres hores del matí els equips de neteja de la comunitat de Madrid, auxiliats per cossos de la policia nacional, recollien les restes dels acampats en el Passeig del prado i del punt informatiu que es mantenia a Sol, mentre la policia desallotjava als que quedaven allí. La raó, "cal endreçar la ciutat davant la imminent visita del Papa per a les Jornades Mundials de la Joventut", i els "indignats" sobren de l'estampa que es vol donar de Madrid.
Davant de tanta barra, s'havia convocat per les 20:00 de la tarda una concentració en contra d'aquesta mesura. Quan l'hora s'anava apropant, efectius policials van anar tancant els accessos a la Puerta del Sol, i exigint a la gent que romania en la mateixa que es retirés immediatament. Diversos grups de persones decidien romandre, alguns realitzant una asseguda, i uns altres quedant-se dempeus, fent com si la cosa no fos amb ells. Davant aquests grups la policia es va dirigir emprant les ja últimament conegudes com "accions més contundents". Mitjançant empentes, patades i cops de puny van anar desallotjant a tots els que quedaven. Al costat d'això, per ordre governativa quedaven tancades tant l'estació de metro, com l'estació de rodalies de Sol, no efectuant cap tren parada en elles, per evitar així l'arribada de persones a la Puerta del Sol.
No obstant això, la gent més enllà d'anar-se a les seves cases per por davant semblant actuació, romania en les entrades a Sol, agrupant-se i formant columnes que començaven a prendre grans dimensions. Entre mil i mil cinc-centes persones per cada entrada, i en augment segons es coneixia la notícia. Càntics com el de "aquesta plaça la pendre'm" o "la plaça és meva, no de la policia", se succeïen en tots els carrers que envoltaven Sol. Mentre, es bromejava amb que la policia havia fet de Sol el seu nou aparcament, ja que no cessaven d'arribar lleteres i més lleteres. Com a anècdota, es pot ressaltar que en el carrer Carretas es va procedir a l'expulsió d'un infiltrat de la policia. Aquest personatge va tractar de defensar-se explicant que venia de l'assemblea de Lavapiés, però diversos companys el van identificar com a policia secreta i com infiltrat en altres manifestacions, entre elles en els piquets del 29-S.
Al voltant de les 21:30, les diferents columnes agrupades en les entrades de Sol van començar a marxar cap a la Gran Via, tallant el tràfic al seu pas davant l'estupor de vianants i conductors. Cridant "lo llaman democracia y no lo es" i el conegut "que no ens representen!", es va anar descendint per la gran via arribant a Alcalá, on es van unir dues grans columnes que demostraven la força amb la qual és capaç de copejar el poble en moviment un 2 d'agost. Allí es van començar a escoltar consignes cridant a la vaga general, i a favor de la lluita obrera, deixant clar el caràcter de classe que té aquest moviment. Al final, unes 15.000 persones s'amuntegaven davant del cordó de seguretat que impedia l'accés al Congrés dels Diputats i envoltaven la font de Neptú. Allí la policia tornava a fer gala de la seva violència davant els manifestants. Posteriorment el moviment es dirigia a la Plaça Major per concentrar-se i tenir una assemblea a les 00:30.
Des del Sindicat d'Estudiants creiem que aquesta demostració de força, aquesta manifestació totalment inesperada per a molts, ha estat la confirmació empírica que el brou de cultiu està preparat per a un escenari de confrontació social. Com es cridava en el carrer Carretas aquesta nit "s'ha acabat la pau social". Més moviments explosius, i molt més forts s'aniran donant en els propers mesos, quan els atacs i les retallades s'accelerin i aprofundeixin. Ja només falten els elements que canalitzin tot aquest vapor, que evitin que es perdi tota aquesta ràbia, i ho transformin en una energia que tombi aquest sistema i planti les llavors d'un món més just.
