Més de 250.000 treballadors del sector públic irlandès van anar a la vaga el 24 d'aquest mes. Podrien haver estat molts més però els sindicats van garantir uns serveis mínims que incloïen l'ajut davant de les inundacions a l'oest, en el centre, a la regió de Shannon i a Cork City. És una característica de cada vaga important, no solament aquí, sinó a tot el món, que els representants ben alimentats de la burgesia i particularment la petita burgesia vigorosa i voraç, intentin criticar i atacar al moviment obrer.

 

Aquestes dames i cavallers sempre són els primers en treure els paquets de mocadors per netejar-se les llàgrimes de cocodril vessades pels pobres i vulnerables, que pretenen (agitant les mans en senyal de desgràcia) són perjudicats pels vaguistes. La realitat és que el govern ha estat reduint la despesa pública durant tot l'any passat i l'atac als vulnerables sembla que s'ha oblidat. Això és el que IBEC i els seus amics havien de dir sobre la lluita a l'Herald: "La Confederació d'Empresaris i Empreses Irlandeses (IBEC) va dir que era ‘inacceptable’ i un ‘error' que els sindicats del sector públic arrosseguin el públic en general, inclòs als més vulnerables de la societat, a una disputa que no crearà ni una sola ocupació. "Aquells que tenen les ocupacions i pensions més segures estan afegint les càrregues al país, quan lluitem per tornar les finances a un camí sostenible." Mark Fielding, de l'Associació de Petites i Mitjanes Empreses Irlandeses (ISME) va dir que els sindicats necessitaven ser conscients que l'alternativa als retalls del govern al sector públic és la fallida, que condueixen a que l’FMI, la UE, o ambdós, es facin càrrec dels assumptes financers de l'Estat. "La vaga no servirà per a cap propòsit, excepte crear penalitats per a aquells que ho necessiten, crear inconvenients al públic i soscavar internacionalment l'economia, que tindrà conseqüències negatives per a la inversió futura."

 

Podem retornar al treball forçat! Només són llàgrimes de cocodril. Hem de recordar a aquelles persones que van renegar de l'acord salarial nacional, aquells que intenten destruir els acords de registre d'ocupació i els que es "posen en boca dels pobres" per justificar els nostres retalls salarials, serveis, pensions i condicions. És el llenguatge de la guerra de classe. No hauria estat fora de lloc a la Gran Bretanya de Thatcher. Aquesta actitud demostra perquè precisament són importants les vagues i perquè és necessari mantenir la pressió. Els treballadors no van a la vaga perquè sigui un caprici per a ells, els treballadors es veuen obligats a recórrer a la vaga a causa de la política dels empresaris i el govern. Els treballadors a Galway, Athlone i Cork ahir lluitaven per salvar les seves vides de les inundacions, els treballadors dels serveis d'emergència són persones sensibles.

Quan més d'un quart de milió de treballadors van a la vaga és quelcom seriós. La crisi del capitalisme està rosegant l'economia i l'Estat, afecta a la consciència de totes les classes socials. Els que vessen llàgrimes de cocodril són les mateixes persones que fa anys es van omplir les butxaques gràcies al Tigre Celta, ara ataquen els treballadors que van a la vaga per defensar les seves famílies. És pura hipocresia. La realitat és que molts treballadors del sector públic reben salaris de pobresa, els empresaris només intenten dividir i enfrontar els treballadors. L'acció d'ahir va comptar amb piquets sòlids a tot el país i molt nombrosos. Bombers, treballadors civils, professors, el sistema educatiu va estar paralitzat, molts treballadors.

Va ser un error seriós que els dirigents de l'ICTU (confederació sindical) no organitzessin manifestacions de masses per cristal·litzar l'ambient, però la força del moviment era evident per si sola: "Els efectes negatius de la protesta d'avui és probable que es deixi sentir durant setmanes per a les 16.000 cites hospitalàries que avui s'han cancel·lat i també van tancar les clíniques de vacunació contra la grip A. "Les ambaixades a Londres i Brussel·les, el personal és pagat pel Tresor, també es van veure afectades per la vaga. "L'exèrcit va haver de dur a terme mesures de seguretat a diverses oficines del govern, inclòs Leinster House. "Uns 65.000 professors que treballen en ensenyament primari i secundari, a més d'institucions de tercer nivell i escoles també es van negar a treballar. "És la primera vegada des de la controvertida vaga d'ASTI el 2001 que les escoles de tot el país tanquen a causa d'una lluita industrial. "Gardai estava exclosa de l'acció vaguística, però encara que alguns funcionaris van treballar aquest matí, la majoria va elegir no anar recorrent a la baixa. "Només es van garantir els serveis d'emergència fins a mitjanit, quan es reprendrà el servei normal." (...)

 

És significatiu que noves capes estiguin entrant en l'activitat i la pressió des de baix en el moviment augmentarà. És evident que McLoone i altres sectors de la direcció estan decidits a encarrilar el moviment cap a la concertació social. Però hem de tenir cent per cent clar: la concertació social en aquest moment significa vendre el moviment. Cowen està a favor d'asseure's al costat de McLoone i fer una política educada. Però com ajudarà les famílies amb deutes que s'enfronten als acomiadaments i retalls salarials? Els treballadors i especialment els sindicalistes actius necessiten tenir els ulls ben oberts davant de la direcció. Tenen molt a   perdre si permeten a uns quants dirigents sindicals jugar amb els salaris i ocupacions. Hi ha una altra vaga per al pròxim 3 de desembre, just uns dies abans del pressupost, el moviment necessita mostrar una intensificació de la lluita. Hi ha d'haver manifestacions a cada ciutat i planificar aquestes accions, el moviment té la capacitat de frenar el govern. L'ambient és de lluita contra els retalls. L'ambient en la societat irlandesa és tal que una vaga general que impliqui tant al sector privat com al públic rebria un gran suport.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01