Al llarg de l'any 2008 hi ha hagut a Catalunya 808 empreses que han presentat Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), afectant a 29.267 treballadors, el que representa multiplicar per quatre els treballadors afectats per EROs l'any anterior (2007). Una part d'aquests EROs han estat de suspensió temporal de contractes, com a Delphi (Sant Cugat), amb 800 treballadors afectats; a Magneti Marelli (Barberà), amb uns altres 800 afectats; o els 9.067 treballadors que al desembre estaven afectats pels EROs aprovats a Nissan i SEAT. Però també hi ha EROs d'acomiadaments, i molts. Pirelli ha anunciat l'acomiadament del 90% dels 550 treballadors de la planta de Manresa, després d'haver acomiadat a 280 al gener.

 

Nissan, del ERO temporal  els acomiadaments

A Nissan els dirigents sindicals, després de dos EROs temporals, han acordat amb la multinacional desfer-se de 1.400 treballadors; és a dir, que els dirigents han acabat acceptant el pla de l'empresa: prescindir del 40% de la plantilla.
Els sacrificis que se'ns demana als treballadors són mesures immediates i ben concretes: prejubilacions, "baixes voluntàries incentivades" i, si amb això no arriba, "baixes no voluntàries". Però, què ha ofert l'empresa a canvi per a acceptar els acomiadaments? El compromís de la multinacional és portar un nou model no per al 2009, ni per al 2010, ni per al 2011, sinó per al 2012 (!) I d'ara mateix a aquells dies, l'única cosa que se li ocorre dir al portaveu de Nissan és que es mantindrà l'activitat de les plantes de Zona Franca i Montcada "en la confiança d'atreure càrrega de treball"(!).

I el pitjor és que les direccions d'UGT i CCOO accepten tot això i fan una valoració positiva de l'acord perquè "només" es perdran 1.400 llocs de treball directes. Però qui pot garantir que la multinacional complirà la seva promesa de mantenir la planta? Diuen que han congelat la instal·lació d'una nova planta a Tànger, però també és cert que els sacrificis que s'han imposat als treballadors durant els últims anys (flexibilitat, temporalitat, precarietat, dobles escales salarials,...) s'han acceptat perquè l'empresa es comprometia a mantenir l'ocupació. Aquests sacrificis, acceptats pels dirigents sindicals, no han servit més que per a augmentar els beneficis de l'empresa i ni de bon tros per a mantenir l'ocupació.

El desenvolupament del conflicte en Nissan és una demostració que els EROs temporals són l'avantsala de nous atacs, i és un seriós avís als treballadors d'altres empreses amb EROs temporals, com SEAT o Roca. De res serveix acceptar els arguments amb els quals els capitalistes tracten de justificar els expedients temporals "per a capejar el temporal", l'única cosa que pretenen és preparar el terreny per als seus plans d'acomiadaments i de retallades de drets.

 

El 14 de març ha de ser un pas cap a la vaga general

La situació laboral s'ha deteriorat d'una manera ràpida i molt profunda. L'atur a Catalunya ha augmentat al gener un 61,6% pel que fa a un any enrere. Hi ha 172.860 desocupats registrats més que fa un any. En total, hi ha 455.757 desocupats inscrits en les oficines de l'atur a Catalunya. I la xifra seguirà pujant en els pròxims mesos. La majoria, ara com ara, duen menys de sis mesos en atur, i bona part d'ells encara reben la prestació contributiva, però és qüestió de temps que la situació es torni insostenible per a un sector important de la classe obrera.
Per a la burgesia totes les mesures que el govern està portant a terme (regalar diners públics a la banca i donar més bonificacions als empresaris) li semblen insuficients. Encara volen més. La patronal vol ficar a les ETTs en el tema de les recol·locacions, l'acomiadament lliure sense indemnització, l'aprovació automàtica dels EROs, rebaixes salarials, i més flexibilitat... Ara a la negociació col·lectiva, la patronal està pressionant per a renegociar a la baixa les clàusules de revisió salarial establertes en el conveni, perquè l'IPC oficial de 2008 es va situar per sota del 2% percebut a compte des d'inicis de l'any. Aquest és un clar reflex de com s'estan tibant les relacions entre empresaris i treballadors a les empreses.

És aquesta situació la que està convertint en una olla de pressió a les zones amb major pes industrial a Catalunya: Baix Llobregat i el Vallès a la província de Barcelona i la petroquímica a Tarragona. Els dirigents d'UGT i CCOO ho saben, i per això tracten de “deixar anar vapor" amb concentracions de delegats i manifestacions locals, sense traçar un pla de lluita coherent i que conflueixi en la convocatòria d'una mesura contundent.

Les condicions estan donades per a la convocatòria d'una Vaga General de 24 hores, amb l'objectiu d'arrencar del govern de Montilla i de Zapatero les mesures que la classe obrera necessita: ni un ERO més, ni un acomiadament, subsidi d'atur indefinit fins a assolir una nova ocupació. Això és el que haurien de fer i no fan.

Tanmateix, la convocatòria de la manifestació del 14 de març és un reflex de la situació existent, del profund malestar que hi ha a la classe obrera davant els atacs dels capitalistes, davant l'absència de mesures fermes per part del govern del tripartit i del PSOE contra els atacs dels empresaris als drets dels treballadors. I encara que la motivació dels dirigents sigui solament "deixar anar vapor", les mobilitzacions tenen també una altra cara: que els treballadors es reconeguin com a classe, que vegin en la lluita, en la mobilització, la força que té la classe obrera. L'exigència de dur la lluita a un nivell superior, la necessitat d'una Vaga General per a donar una resposta política global a l'ofensiva dels capitalistes, és el que es desprèn de la situació a les empreses, i prendrà més força després del 14 de març.