Des que va començar la crisi capitalista, els governs que es pleguen a la lògica del sistema, ja siguin del PSOE o del PP, han aprovat reformes laborals brutals que han precaritzat milions de llocs de treball i fet caure en picat els salaris. Aquestes mesures han proporcionat a les grans empreses una mà d'obra cada vegada més barata, donant lloc a una nova generació de treballadors pobres. En 2017 es van signar més de 19 milions de contractes temporals, dels quals més de la meitat eren inferiors a una setmana de durada, i més de 10 milions de treballadors cobren avui per sota dels 800 euros mensuals. Alhora, la patronal i l'IBEX-35 obtenen beneficis rècord i segueixen exigint nous sacrificis i retallades.

Fora el govern del PP

El govern del PP té la barra de parlar-nos dia sí i dia també sobre la recuperació econòmica. Una recuperació completament aliena als milions que sobrevivim dia a dia amb salaris de misèria, que vam encadenar contractes i ocupacions precàries, que no podem planificar la nostra vida personal i familiar al no tenir horaris, i que no podem caure malalts si volem arribar a final de mes. Per als polítics corruptes del PP, per la nova dreta de Ciutadans, i per a “l'esquerra” submisa i domesticada de Pedro Sánchez, els hi porta al paire la situació que suportem milions de famílies afectades per l'atur i la precarietat. Els importa ben poc que el jovent no tingui cap futur excepte el de l'exili econòmic o la sobreexplotació. Ells només saben dir sí a totes les exigències dels banquers i grans empresaris, i aplicar una agenda de retallades salvatges en sanitat, educació, ajuda a la dependència, privatitzant empreses públiques estratègiques.

Per frenar aquesta ofensiva cal impulsar i recuperar la mobilització als carrers. Si alguna cosa està demostrant tot el que hem viscut i estem vivint, és que només organitzant-nos i amb la lluita podrem frenar aquesta espiral de precarietat i pobresa. Durant aquests anys hem assistit a vagues impulsades pel Sindicat d'Estudiants que han frenat les revàlides franquistes; a la lluita dels treballadors de Coca-Cola a Fuenlabrada impedint el desmantellament de la fàbrica i defensant els llocs de treball; a les grans accions de la PAH, on l'acció directa de la gent va impedir el desnonament de centenars de famílies. Només així, no acatant les injustícies per molt legals que siguin, podrem avançar.

Els dirigents sindicals, còmplices de la precarietat

Durant aquests anys no han escassejat els còmplices necessaris que han permès que s’arribés fins on s’ha arribat. Mentre molts activistes sindicals i col•lectius de treballadors empreníem una dura batalla contra els intents de la patronal de retallar els nostres drets i salaris o impedir acomiadaments, mentre centenars de milers participàvem en les Marxes de la Dignitat o en les marees educatives o sanitàries ... les direccions de CCOO i UGT han continuat amb la seva estratègia de desmobilització i pactes amb la patronal i el govern de la dreta, aconseguint acords vergonyosos.

La precarietat laboral contra la qual convoquem aquesta mobilització, és també conseqüència dels convenis a la baixa signats en un sector rere l’altre, de la negativa a lluitar quan la patronal fa xantatge als treballadors, i d’una actitud submisa a les taules de negociació. Sí, la cúpula de CCOO i UGT és enormement responsable dels mals que patim!

També cal assenyalar que la direcció de Podemos té una important responsabilitat de canviar aquesta situació a través dels anomenats "Ajuntaments del canvi". Aquests ajuntaments podrien convertir-se en el millor exemple de com acabar amb la precarietat i crear llocs de treball dignes i de qualitat. Però, lamentablement, en molts casos com a Madrid, els dirigents de Podemos no estan actuant com s’esperava d’ells. Han renunciat a remunicipalitzar els serveis privatitzats, que segueixen en mans de les multinacionals que apliquen una política extrema de precarietat i baixos salaris. Han desistit de tallar les retallades imposades pel PP des del Govern central, i tan sols es vanen de reduir el deute públic, mitjançant el pagament puntual dels interessos de la gran banca. Aquest no és el camí companys i companyes de la direcció de Podemos! Heu de escoltar a la vostra base social i complir les vostres promeses, rectificant les vostres posicions i passant de les paraules als fets mitjançant la mobilització del jovent i la classe treballadora.

Construir No + Precarietat

Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida a participar activament en les manifestacions del proper 10 de Febrer, i a construir i estendre el moviment No + Precarietat als centres de treball, als barris de totes les ciutats, convocant reunions i assemblees, creant Comitès d'Acció contra la precarietat, i impulsar, com a següent acció, la vaga feminista del proper 8 de març.

Volem un futur digne, i per conquerir-lo cal lluitar i organitzar-se!

Entra en contacte amb Esquerra Revolucionària i suma’t a la batalla contra la precarietat


Militant