Impulsar el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general! 

Madrid 

Després de la multitudinària concentració del dimarts en la Puerta del Sol, i a pesar de la prohibició de la Junta Electoral de Madrid, la crida per a tornar a concentrar-se en la Porta del Sol ha estat un autèntic èxit: més de 15.000 manifestants s'han congregat en el centre neuràlgic de la ciutat. D'altra banda en altres ciutats de l'Estat s'ha incrementat la participació en les concentracions convocades, sortint milers més a Barcelona, Bilbao, València, Màlaga o Sevilla. 

Els milers de manifestants que han desafiat a Madrid la prohibició antidemocràtica de la Junta Electoral, han demostrat un dia més una enorme voluntat de lluita i força anul·lant la intenció de la policia per a impedir la concentració. Aquesta decisió de la Junta Electoral és un nou exemple del tipus de democràcia que vivim, on a través dels grans mitjans de comunicació, vinculats al poder econòmic, si es pot fer campanya, però on s'intenta impedir l'exercici de la llibertat d'expressió i manifestació de desenes de milers de joves i treballadors en defensa de les seves condicions de vida. El que no preocupa excessivament a aquest organisme és que les promeses polítiques que es fan durant la campanya després no es compleixin, legislant-se en contra dels interessos de la majoria de la població. Tampoc sembla preocupar-los la influència de bancs i grans multinacionals en les decisions adoptades pels Governs i Parlaments, àmpliament rebutjades per la majoria de la població, tal com han reflectit l'enquestes repetidament, i simbolitzades en les recents reunions mantingudes per Zapatero amb les 40 grans fortunes d'aquest país. 

La realitat és que la democràcia que diuen voler garantir és la dictadura dels mercats, imposada a milions de persones per una minoria que no ha estat triada per ningú mai. Fins a tal punt ha arribat la situació que, tal com reflecteix el diari El Pais, es va anunciar per la megafonía de Metro que no s'acudís a la concentració ja que estava prohibida, i la policia es va mobilitzar per a advertir als manifestants a Sol que estaven cometent un delicte al participar en la manifestació. No obstant això, milers de joves i treballadors s'han imposat, demostrant que quan la gent entra en acció no hi ha mesura repressiva ni amenaça que pugui parar-les. Això és l'autèntica democràcia!!! La democràcia de la majoria!!! 

D'altra banda al llarg del dia d'avui hem començat a veure l'autèntica cara de la dreta, amb dirigents del PP i mitjans de comunicació afins tractant de criminalitzar les mobilitzacions, acusant als manifestants de voler destruir el sistema. I sí, tenen raó!, volem acabar amb aquest sistema que ens condemna a viure en la misèria i a l'atur massiu, que desmantella la sanitat i educació pública, que retalla les nostres condicions de vida i salaris, que allarga l'edat de jubilació fins a l'extenuació, i que en definitiva ens arrenca el nostre futur. Si!, volem acabar amb un sistema que dedica centenars de milers de milions d'euros a salvar als bancs i les grans multinacionals, mentre ens retallen uns drets conquistats amb el sacrifici, la suor i la lluita de milions de treballadors. 

D'altra banda els dirigents del PSOE diuen comprendre el malestar dels manifestants, quan han estat ells els quals han defraudat l'esperança de milions de persones, i els que han acabat asseient-se a la taula amb els banquers i especuladors per a dur a la pràctica els seus dictats. Si realment comprenen la nostra “indignació” el que han de fer és rectificar, començant per derogar la reforma laboral, la reforma de les pensions i totes les retallades aprovades en l'últim any, i fent que pagui les conseqüències de la crisi els responsables de la mateixa, els capitalistes. 

En el dia d'avui també la direcció de CCOO ha fet públic un comunicat afirmant que “sobren raons per a la mobilització social”. Des del Sindicat d'Estudiants coincidim amb aquesta afirmació, però l'actuació dels dirigents sindicals des que va esclatar la crisi ha generat una enorme i justa crítica cap als mateixos, a l'haver-se convertit en la pràctica en gestors de les retallades, com en el cas de la recent contrareforma de les pensions que va elevar l'edat de jubilació als 67 anys. El procés de mobilitzacions iniciat està tenint un important impacte en tot l'Estat, havent despertat la simpatia de milions de treballadors, i conseqüentment de centenars de milers d'afiliats i delegats de CCOO i UGT. El fet que CCOO hagi hagut de treure un comunicat de suport demostra la pressió que estan suposant les mobilitzacions sobre els dirigents sindicals, que fins ara han tractat de mantenir costi el que costi la pau social. Sí, sobren raons per a la mobilització social, i perquè sigui creïble el missatge dels dirigents de CCOO i UGT han de trencar amb la política de pactes i concessions, confluir amb aquest moviment de la joventut i organitzar ja una nova vaga general. Sobren els motius, la força i les ganes de lluitar també! 

Durant els pròxims dies continuaran les mobilitzacions de protesta. Tal com s'ha anunciat per a aquest dissabte 21 de maig, dia de reflexió, hi haurà noves concentracions. Des del Sindicat d'Estudiants, que en aquests dies hem estat presents en les concentracions, fem una crida a tots els joves a continuar al carrer. Les noves jornades d'acció ha de ser un pas endavant per a enfortir la lluita, que haurà de ser seguida de noves mobilitzacions que enforteixin l'organització i la força del moviment desencadenat, i li dotin d'un programa de lluita revolucionari.. 

Màlaga 

El 15 de maig el moviment va irrompre amb força a Màlaga, i davant la sorpresa de molts, milers de joves, treballadors, desocupats, estudiants i jubilats prenem els carrers. El 18, en una improvisada assemblea en la qual al voltant de 400 persones discutíem en plena plaça de la Constitució de Màlaga com donar continuïtat a la mobilització, van prendre la paraula distintes persones que feien proposades i rebien l'aprovació o desaprovació dels presents.

“Cura amb les pancartes que exhibim, no volem sigles, que estan bojos per etiquetar-nos” deia un jove. La gent aplaudia, evidentment farta del joc electoral desplegat aquests dies. Que la gent se sent molt descontenta amb organitzacions, com el PSOE, que està aplicant els plans de retallada que els empresaris els dicten fent pagar la crisi als treballadors, i amb els dirigents dels grans sindicats de la classe obrera que van frenar en sec les mobilitzacions després del 29S i no han donat resposta als atacs, és evident.

Ara, aquest moviment demostra que els joves i treballadors si estem disposats a lluitar. Els participants mostraven recel d'identificar-se políticament, amb temor a ser instrumentalitzats. “Aquí hi ha gent de tot tipus, d'esquerres i de dretes, però tots indignats” deia un altre jove. “Bé, de dretes hi haurà pocs“, comentava un petit grup de persones que escoltava atentament. Evidentment, de dretes pocs, moltes de les paraules arremetien directament contra els beneficis empresarials, els bancs, els mercats i els atacs del govern als treballadors, aquestes eren les parts més aplaudides. “La culpa és de Botín i de l'altre… com es diu… bé, dels banquers i els empresaris que són els que ens estan enviant a l'atur” cridava megàfon en mà un treballador de l'hostaleria, “i perdoneu, però si no ho dic rebento… sóc afiliat a CCOO, i si m'agradaria que avui representants del meu sindicat estiguessin aquí” va haver un petit silenci. “Si! Que donin la cara… després de la vaga general del 29S no havien d'haver signat el pacte de les pensions. Haurien d'estar aquí, donant suport la lluita dels joves. Hem d'exigir-los que vinguin, que participin i que es recolzin en aquesta mobilització per a convocar un altra Vaga General, que estiguin a l'altura dels treballadors als quals representen, els hi hem d'exigir. El que no podem permetre és que després de signar una cosa així, desmobilitzin”, la gent va fer en un gran aplaudiment, possiblement el més contundent de tota la tarda. 

Seguir mobilitzant-nos és una de les idees que més calen entre tots. Es va concretar la idea de convocar una nova manifestació des de la Plaça de la Constitució per al divendres, sempre pendents de les iniciatives d'altres ciutats i del que passi a la Puerta del Sol. 

Sevilla 

A Sevilla la concentració d'ahir 18 de maig va ser un pas endavant demostrant la disposició existent a continuar la lluita. La concentració del dia 16 en repulsa del desallotjament al Sol va ser de 250 persones, però ahir vam ser 3.000 els quals ens manifestem, finalitzant l'acció amb una acampanada amb 200 joves en la Plaça de l'Encarnación.

Les consignes en la concentració al passar dels dies han anat perfilant-se cada vegada més contra els causants de la crisi capitalista, els bancs i les grans empreses, recollint el sentir d'aquestes mobilitzacions. Les més corejades eren: “Els bancs per a asseure's i no per a hipotecar-se”. “El fill de l'obrer a la universitat”. “Si no hi ha solució hi haurà revolució”. Contra la reforma laboral, contra la reforma de les pensions, etc. 

La concentració d'ahir va contar amb la presència de diversos treballadors que van anar a títol individual a mostrar la seva simpatia a les mobilitzacions, demostrant que si aquesta lluita es dirigís al moviment obrer organitzant exigint una nova Vaga General es trobaria amb un increïble suport dintre de les bases de CCOO i UGT que dotaria al moviment d'una força molt poderosa en molt poc temps. 

Barcelona 

En Barcelona la protesta guanya seguidors. Ahir dimecres entorn de dos mil persones van participar en la concentració a Plaça Catalunya. Encara que predominaven els joves, també matrimonis veterans i fins i tot jubilats van en la mobilització. La plaça estava decorada amb desenes de pancartes reivindicatives, la immensa majoria denunciat el sistema capitalista: “Estem contra el capitalisme, no veus que no funciona?”, resava una. A estones es cridaven consignes amb un contingut polític molt clar: “Així comença la revolució” entre xiuletades, esbroncs i una sonora caçolada. Un ambient molt combatiu, però no només d'indignació, sinó també buscant idees com demostra la gran acollida que va tenir la fulla del Sindicat d’Estudiants que la gent venia a buscar quan veia com es repartia. En els rotllanes de gent que es formava s'improvisaven animats debats polítics. El punt més fluix va ser l'organització de l'assemblea: es va fer una crida a participar en les comissions de treball, però es va trobar a faltar una orientació que ajudi a impulsar la lluita, dotar-la d'objectius i arribar a més gent. Aquesta serà la tasca a resoldre en les pròximes jornades.