A Catalunya l'inici oficiós de la campanya electoral per a la Generalitat ha coincidit amb el retall salvatge de la despesa pública perpetrada per Zapatero. Montilla i la cúpula del PSC van reaccionar ràpidament, no només donant el "seu aval" a l'atac, sinó anunciant el seu propi pla per reduir el dèficit públic que, en importants aspectes, vol anar més enllà del presentat a Madrid.

Un conseller del PSC reconeixia recentment al diari La Vanguardia: "Tenim enfadats els autònoms, als agricultors, als bombers, als mestres... i no veig cap col·lectiu fent cua per votar-nos". Efectivament, el divorci entre la política de la direcció del PSC i el Tripartit i les aspiracions de la seva base electoral, la classe obrera, preparen una possible tornada de CiU a la Generalitat.

A l’espera de que concretin com serà la tisorada de la Generalitat, el propi conseller d'Hisenda, Antoni Castells, ha manifestat repetides vegades la seva intenció d'estendre la retallada salarial a tots els treballadors de les empreses públiques encara que les seves relacions laborals es regeixin per un conveni propi. Aquest atac afectaria unes 260 empreses públiques que depenen tant de la Generalitat com dels ajuntaments catalans, entre elles TV3, l'Agència Catalana de l'Aigua o TMB. També han anunciat que continuaran amb la política actual de no cobrir les vacants entre els funcionaris, ja sigui per jubilació o per vacances. Aquesta política no és nova, Catalunya és la comunitat autònoma amb menys percentatge de funcionaris en relació amb la seva població (8,3% de la seva població activa, davant el 16% de l'Estat espanyol), encara que és de les que més competències tenen assumides. De fet, el Govern s'ha caracteritzat per una política de retalls, per exemple a l'educació pública, provocant quatre vagues generals de la comunitat educativa en els últims dos anys.

Castells també ha anunciat que el retall afectaria els concerts educatius i de sanitat, tractant de presentar-lo com a "equitatiu". Tanmateix, l'anunci no té res a veure amb retallar els privilegis de la patronal de l'educació i sanitat privada concertada. Aquest any, mentre el Departament d'Educació suprimia el batxillerat a una vintena de centres públics, augmentava en 35 milions d'euros els concerts amb centres de batxillerat privats. L'actual retall afectarà exclusivament els salaris dels treballadors d'aquests sectors, les condicions laborals dels quals són molt pitjors que els seus companys de la pública i que aquest any ja havien sofert una congelació salarial. Defensar les condicions laborals d'aquests treballadors passaria per la integració de l'educació i la sanitat privada concertada a la xarxa pública.

Durant aquests anys, la direcció del PSC s'ha caracteritzat per fer seves moltes de les exigències de la patronal. Durant els mesos en que Zapatero es va resistir a aprovar una reforma laboral, Montilla es va pronunciar una i altra vegada en defensa de les "reformes estructurals" exigides per la CEOE.

Ara, els socis del Tripartit (ICV i ERC) han acceptat, vergonyosament, el retall proposat pel PSC a canvi d'una presumpta recuperació gradual del poder adquisitiu dels funcionaris a partir de 2014 i una pujada de l'IRPF per a les rendes més altes en el seu tram autonòmic (a concretar l'1 de juliol). Castells estava en contra d'aquestes mesures, però la pressió de les pròximes eleccions s'ha imposat. Tanmateix, el conseller no ha garantit la primera mesura (dependrà de l'evolució del dèficit) i, pel que fa a la pujada de l'IRPF, sembla que serà bastant simbòlica. Segons el càlcul de Castells, afectarà a 50.000 contribuents i suposarà tan sols cent milions d’euros d'ingressos.

EROs per als treballadors
i ajuts públics a les multinacionals

Catalunya és una de les zones de l'Estat que més està sofrint la crisi econòmica. És al capdavant en nombre de treballadors afectats per EROs, per l'enfonsament del sector industrial, i les seves finances, tant públiques com privades, es deterioren ràpidament. Darrere de les macrofusions de les caixes catalanes hi ha greus problemes de solvència: si el gener hi havia 10 caixes d'estalvis a Catalunya, s'espera que l'any acabi amb tan sols tres grans caixes. Recentment, S&P va rebaixar la qualificació del deute català (un 180% dels ingressos operatius consolidats de la Generalitat), el més mal valorat de les que emeten les comunitats autònomes.

Però per al que volen sí hi ha diners. El 18 de maig, el Govern anunciava l'ampliació de la línia de crèdits sense interessos per a Seat i Nissan en 38 milions d'euros (arribant als 43,10 milions d'euros). A més, concedirà uns altres 24,5 milions d'euros a Seat en préstecs i subvencions. Els diners públics estan cobrint el 80% de la inversió que realitzen aquestes dues grans empreses, és a dir, la Generalitat està posant els diners i les multinacionals es queden amb els beneficis. Nissan ha exigit als treballadors de la seva planta de Barcelona un any de congelació salarial, un altre amb una pujada que sigui la meitat de la inflació i incrementar-ne de 10 a 15 els dissabtes disponibles per treballar.

I mentrestant, a l'alcalde de Barcelona només se li podia ocórrer el desastrós referèndum de la Diagonal. Després de gastar 3,17 milions d'euros per organitzar la consulta sobre si reformar o deixar la Diagonal tal com està, la participació va ser d'un escàs 12% i la immensa majoria dels votants van optar per no fer cap reforma. En un moment en què el que preocupa els treballadors és l'atur i el deteriorament econòmic, l'alcalde socialista es dedica a projectes megalòmans completament allunyats de les necessitats socials, com els Jocs d'Hivern o la reforma de la Diagonal, acumulant més descontentament entre els treballadors i els joves catalans.

La vaga del 8 de juny hauria d'incloure també els treballadors de les empreses públiques catalanes com a pas previ a una vaga general a tot l'Estat, i ha de ser una oportunitat per exigir al PSOE i al Tripatit un gir de 180 graus en la seva política.