Fora el govern del PP! Retirada immediata de les forces de repressió!

Milers de policies i guàrdies civils han desplegat una repressió salvatge per impedir el dret al vot en el referèndum d'1 d'octubre. En enfrontar-se a cop de porra amb desenes de milers de ciutadans, famílies, nens i ancians, en trencar a cops de martell els vidres dels col·legis, robant les urnes com trofeus, els antiavalots enviats pel govern del PP i l'Estat a ocupar Catalunya s'han trobat amb una resistència massiva i exemplar del poble.

Tot i la campanya de la por amb què durant dies han intentat acovardir als qui volen votar (detencions, multes milionàries, registres, tancaments de webs) la resposta està sent massiva i exemplar en la jornada d'avui. Aquest és el camí. La mobilització ha de continuar amb una gran vaga general a Catalunya el 3 d'octubre i en les jornades següents, i amb mobilitzacions massives de l'esquerra que lluita i els sindicats de classe a l'Estat espanyol. És l'hora de tirar a terra al govern del PP.

Repressió franquista

Les imatges del franquisme han tornat amb tota la seva força de la mà de Rajoy i el seu govern de lladres, reaccionaris i nacional-espanyolistes. Els hereus de la dictadura han pretès donar una lliçó a la població de Catalunya, però el que van a collir és un fracàs complet. La ràbia, la indignació i la fúria de milions de joves i de treballadors creixeran fins transformar-se en un mur contra el qual s'estavellarà la dreta franquista i el seu Estat repressiu.

És evident que a mesura que transcorrin les hores, el nombre de ferits i la violència de la policia no faran sinó augmentar, igual que augmentarà la resposta als carrers. Les lliçons polítiques del que avui està succeint són molt importants i quedaran gravades en la consciència de milions de persones, tant de Catalunya com de la resta de l'Estat i internacionalment. La justificació que el PP i el seu govern estan aplicant la llei, no pot amagar que aquesta llei és injusta, antidemocràtica i va directament contra les aspiracions de milions de catalans als quals es pretén emmordassar. Fets que fan encara més vergonyosa la capitulació de la direcció del PSOE, que ha preferit teixir una aliança amb els hereus del franquisme abans de reconèixer el dret a decidir del poble de Catalunya.

El règim del 78, responsable

En realitat, allò que s'ha posat en qüestió gràcies a la mobilització de milions de joves, treballadors i ciutadans de Catalunya, és el caràcter autoritari i oligàrquic del règim capitalista sorgit en 1978. Per avortar una situació revolucionària -en la qual la classe obrera i el jovent de tots els territoris de l'Estat van posar contra les cordes a la dictadura i al capitalisme espanyol-, la burgesia espanyola i les direccions reformistes de les organitzacions de l'esquerra (PCE i PSOE) van pactar la reforma de la dictadura a canvi de reconèixer legalment les llibertats democràtiques que ja havien estat conquistades als carrers amb la mobilització de les masses. D'aquesta manera es va impedir la transformació socialista de la societat, i la burgesia va mantenir el control de la situació a través d'un règim monàrquic i parlamentari que acusava enormes tares autoritàries.

La Constitució de 1978 va sancionar moltes coses: una llei de punt i final que va afirmar la impunitat dels crims del franquisme, i que mai es depurés l'aparell de l'Estat, la judicatura, les forces policials i militars -que van seguir en mans dels mateixos reaccionaris de sempre-. Per descomptat, es va garantir l'economia de "lliure mercat" i el poder inqüestionable dels capitalistes, i es va negar el dret d'autodeterminació de Catalunya, Euskal Herria i Galiza, inscrivint en la Constitució la màxima de la dictadura: España, Una grande y Libre.

El moviment de masses que ha esclatat a Catalunya a favor dels drets democràtic-nacionals, ha situat el debat en un punt essencial: la negació que Catalunya és una nació -tantes vegades reiterada per la burgesia centralista i la dreta per mitjà de la repressió o la simple conquesta militar-, s'ha combinat amb una frustració generalitzada per les conseqüències sagnants de la crisi capitalista, l'atur de masses, dels desnonaments, de la precarietat i els baixos salaris, de la manca de futur per a la joventut. La lluita contra l'opressió nacional i l'opressió de classe s'han entrellaçat, com en altres èpoques (1909, 1931, 1934, 1936, 1977 ...), generant un potencial revolucionari que ha desafiat les formes de dominació política del règim capitalista espanyol.

La classe obrera i el jovent de tot l'Estat hem d'entendre que la causa del poble de Catalunya és també la nostra. "Un poble que oprimeix un altre mai pot ser lliure", deia Karl Marx. Per això el moviment obrer a través de la seva història sempre va inscriure en la seva bandera la lluita per l'alliberament nacional, per l'autodeterminació de nacions oprimides, com a part del combat per la transformació socialista de la societat. Avui a Catalunya ens estem jugant les llibertats democràtiques que tant va costar arrencar en els anys setanta. Si avui actuen d'aquesta manera contra el poble de Catalunya, què passarà demà? La resposta no és difícil de donar. Demà intensificaran la repressió contra tots els qui ens aixequem contra la injustícia i posem en qüestió la seva opressió i la seva dominació, aprovaran noves lleis mordassa, més mitjanes excepcionals de repressió, més impunitat franquista.

Organitzar la vaga general del 3 d'octubre a Catalunya, i mobilitzacions de masses a la resta de l'Estat

El poble de Catalunya ha desafiat amb coratge al PP i el seu règim. Per això cal aprofitar aquesta escletxa oberta per aconseguir la dimissió immediata de Rajoy i derrotar aquesta envestida repressiva. I fer-ho només és possible amb l'entrada en escena de la classe obrera organitzada, paralitzant la producció i omplert els carrers al costat de la joventut i la ciutadania que ja està mobilitzada massivament.

Les direccions de CCOO i UGT estan mantenint un silenci deplorable. Continuaran amb aquesta actitud després d'una repressió brutal que recorda allò viscut durant la dictadura franquista o pinochetista? ¿Han oblidat els versos atribuïts a Bertolt Brecht: "Primer van venir a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després van venir pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era una cosa ni l'altra. Després van venir pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir per mi, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi "?

CCOO i UGT han de rectificar immediatament la seva posició i cridar a la vaga general a Catalunya el proper 3 d'octubre, i impulsar la mobilització de la classe obrera a la resta de l'Estat. Si no ho fan quedaran compromesos un cop més, amb la seva imatge al costat d'aquells que avui han trepitjat de la manera més escandalosa els drets democràtics de tots.

Des d'Esquerra Revolucionària cridem a totes les formacions de l'esquerra que lluita, a la CUP, ERC, Podem, Catalunya en Comú, als sindicats de classe, als moviments socials ... a establir un gran front de resistència organitzada contra la repressió que organitzi la vaga general del 3 d'octubre, i que s'estengui la mobilització en les properes jornades fins a conquistar el dret a decidir, la retirada de les forces repressives de Catalunya i tirar a terra el govern del PP. El jovent s'està destacant per la seva valentia i entrega en aquesta batalla exemplar: ho va fer en la mobilització estudiantil massiva del passat 28 de setembre, i ho està fent avui als carrers patint els cops de porra dels antiavalots. El Sindicat d'Estudiants ha cridat ja a la vaga general estudiantil aquest 3 d'octubre, i a la mobilització solidària de la joventut estudiantil de la resta de l'Estat.

Estem davant moments transcendentals de la lluita de classes. Des d'Esquerra Revolucionària volem manifestar novament el nostre compromís amb la lluita del poble català pels seus drets democràtic-nacionals, i cridem a la participació massiva a les urnes aquest 1 d'octubre, votant a favor de la República Catalana com una forma de colpejar al règim capitalista espanyol i al seu Estat centralista, com una eina per encoratjar la lluita de classes per la República Socialista Catalana i contra les polítiques d'austeritat i les retallades, com un pas endavant per a la derrota del PP i la sortida immediata de la dreta catalanista del PDeCAT del Govern.

És l'hora d'aixecar una alternativa de classe, internacionalista i revolucionària, que no es subordini a la burgesia nacionalista de Catalunya, ni al PDeCAT ni a Puigdemont. No podem oblidar que encara que ara pateixin l'envestida reaccionària del PP, aquests dirigents polítics han aplicat retallades socials salvatges que han causat un patiment immens, i defensen els seus propis privilegis i uns interessos de classe molt concrets: els de l'elit econòmica de Catalunya.

Esquerra Revolucionària es compromet a treballar per construir una alternativa d'esquerres conseqüent, que impulsi la unitat dels treballadors i la joventut de Catalunya amb els seus germans de classe de l'Estat espanyol, en una mateixa lluita comuna pel socialisme. Acabar amb l'opressió nacional de Catalunya, d'Euskal Herria, de Galiza, només podrà fer-se realitat en aquesta època de decadència imperialista, si va unida fermament a la lluita per la transformació socialista de la societat i l'enderrocament del capitalisme.

¡Visca Catalunya lliure, republicana i socialista!

 

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!


Militant