Dit això, les eleccions a Catalunya han suposat, com a la resta de l'Estat, un cop per a tots aquells que venim lluitant pel canvi i que esperàvem un fort avanç de la coalició Units Podem. En Comú Podem (ECP) encara que revalida la seva primera posició ha patit un important retrocés respecte a les eleccions del 20D en haver obtingut 79.000 vots menys. El PSC no només no es beneficia de la caiguda d'En comú Podem sinó que perd més de 30.000 vots. L'única força d'esquerres que augmenta el seu suport és ERC amb 30.000 vots més.

 

Les forces d'esquerra mantenen pràcticament igual el repartiment d'escons del 20D, ja que l'abstenció també ha afectat, i més encara, a la dreta. A Catalunya hi ha hagut un fort augment de l'abstenció: més de 5 punts (1 34,39%), enfront de la pujada d'una mica més de 3 a nivell estatal (30,16%). Mentre les forces d'esquerra conjuntament perden més de 64.000 vots en aquestes eleccions, les opcions de dretes retrocedeixen en 214.000.

 

El retrocés d'ECP es produeix principalment entre la classe treballadora de la província de Barcelona i concretament de les ciutats de l'anomenat cinturó roig, on la caiguda mitjana de la participació és més gran a la soferta a la resta de Catalunya, demostrant el desencís i desmobilització de l' vot d'aquest sector que fa un any vivia amb entusiasme el procés de canvi. En això ha influït de manera decisiva la percepció que no s'han produït canvis substancials en els ajuntaments del canvi, especialment en el cas de Barcelona, on la victòria d'Ada Colau va tenir un fort impacte. No s'han frenat els desnonaments, no s'han revertit les privatitzacions dels serveis socials, i hi ha hagut xocs directes amb els treballadors en lluita, com en el cas de Metro de Barcelona. També l'enorme moderació del discurs, tant a nivell estatal reclamant-se socialdemòcrates seguidors de Zapatero, com a Catalunya, amb l'absència de crítiques a Convergència i ERC i al nou govern de la Generalitat, ha tingut un efecte en aquest sentit.

 

Un exemple significatiu és el de Nou Barris, el principal districte obrer de la ciutat de Barcelona i un dels bastions que va donar la victòria a Ada Colau. Aquí ECP perd més del 12% dels seus vots. Aquest retrocés es produeix principalment com a conseqüència de l'abstenció, que també afecta el PSC (perd el 3% dels seus vots), principal competidor d'ECP en aquests barris i ciutats del cinturó roig de Barcelona.

 

Pèrdua de vots en les 5 principals ciutats Catalunya (totes a Barcelona)

En el cas de la ciutat de Barcelona destaca l'augment d'ERC, que aconsegueix 8.000 vots més (gairebé un terç del total de vots que augmenta a tot Catalunya), i dels quals una part, principalment de capes mitjanes, provenen d'ECP, encara que una altra part important provenen de Convergència. Tot i que ERC governa a la Generalitat amb la dreta, ha mantingut, demagògicament, un discurs d'esquerres i no ha rebut cap crítica per part d'ECP que esperava, sense aixecar molta pols, que el corrent general els beneficiaria com a principal força de esquerres a Catalunya.

 

Enfonsament de Convergència i Ciutadans

El vot a Convergència ha patit un autèntic col·lapse, perdent gairebé el 15% del seu electorat respecte al 20D (83.000 vots menys), als quals a més caldria sumar els 64.000 vots d'Unió, que sí que es va presentar a les eleccions del 20D. És a dir, l'antiga CiU, el partit de la burgesia catalana, perdria més de 158.000 vots (un de cada quatre votants), continuant la seva caiguda lliure. D'altra banda, Ciutadans pateix un daltabaix semblant, perdent 111.058 vots i més del 22% del seu electorat. Únicament recupera vot el PP, 45.000 vots més, que no compensen la caiguda global de les forces de dreta.

 

Als barris acomodats de Barcelona el PP no només obtindria vot de Ciutadans sinó també en determinats casos d'antics sectors de CiU. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el de més renda de Barcelona, el PP pràcticament empata amb Convergència, guanyant 3.400 vots que arrenca tant a Ciutadans (2.300 vots menys) com probablement d'Unió (4.600 vots menys). Convergència també retrocedeix en aquest districte perdent més de 1.300 vots. El PP no només repeteix victòria a Pedralbes sinó que, a més, guanya en quatre feus tradicionals de Convergència: Maternitat i Sant Ramon, les Tres Torres, Sant Gervasi-la Bonanova i Sant Gervasi-Galvany.

 

La caiguda de Convergència també s'explica principalment per l'abstenció, amb una part minoritària de l'esmentat vot virant cap a ERC, però principalment abstenint-se, inquiets davant la deriva independentista i pels pactes amb els "antisistema" de la CUP. El sector més conservador de la base electoral de Convergència, davant la creixent inestabilitat tant a l'Estat espanyol com a Europa, vol tornar a una situació d'ordre.

 

És l'hora de l'organització i la lluita!

És important destacar que el vot a l'esquerra de la socialdemocràcia s'ha donat en un parell d'anys un salt de gegant, i en un terreny tan difícil com l'electoral, on la burgesia i els seus sequaços disposen de nombroses i poderoses eines, començant pels mitjans de comunicació unànimement al seu servei. Que tot i això a Catalunya venci una candidatura com En Comú Podem demostra l'enorme força existent i el que es podria haver aconseguit si s'haguessin pres mesures de fons per canviar la situació de la majoria social i si s'hagués impulsat la mobilització per aconseguir- .

 

Tant els ajuntament del canvi, començant pel d'Ada Colau, com la participació en les institucions, ja sigui la Generalitat o el Congrés dels Diputats, han de servir com a palanca per elevar el nivell de consciència de les masses, organitzar-les, mobilitzar-les i convertir-les en protagonistes d'aquest canvi. Aquest és l'únic camí per ampliar la base social i electoral de l'esquerra que lluita. És hora de treure les conclusions correctes, rectificar, i tornar a ocupar els carrers per conquerir els canvis radicals que la majoria necessitem, acabant amb el capitalisme per conquerir un futur digne.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01