image image image image image
Contra el judici de l’1O: organitzar la resposta als carrers amb una gran vaga general
Podemos davant el règim del 78
Rebel·lió a França
Nova edició de Marxismo Hoy, la revista teòrica d'Esquerra Revolucionària
Els bolxevics i la qüestió nacional
uneteMovilmex 01


Llibertat pels presos polítics!

Per la república socialista catalana

El 28 de desembre el Tribunal Suprem obria el termini perquè presentessin els seus escrits els advocats dels presos polítics encausats pel referèndum de l’1-O. Una vegada acabat aquest termini, el 9 de gener, comença el compte enrere pel judici, que podria començar a finals de gener o principis de febrer.

Aquest judici representa l'atac més gran als drets democràtics de les últimes quatre dècades, una caça de bruixes contra l’independentisme similar a les que organitzava el Tribunal de l’Ordre Públic franquista contra els comunistes i els opositors al seu règim dictatorial. La burgesia espanyola, el règim del 78 i el seu aparell estatal i el sistema judicial heretat directament del franquisme pretenen donar una lliçó al poble de Catalunya que no pugui oblidar.

El govern del PSOE manté l’ofensiva repressiva oberta pel PP

Després de donar suport des de l’oposició a l’aplicació del 155 i l’escalada repressiva que va dur a terme el PP i Cs, Pedro Sánchez i els dirigents del PSOE segueixen exercint des del govern el paper de comparses de la dreta espanyolista més reaccionària. La Fiscalia General i l'Advocacia de l’Estat designades pel PSOE han fet seus els “arguments” dels fiscals generals del PP, tipificant com a delicte de rebel·lió l’exercici democràtic i pacífic del dret a votar de l’1-O, o les manifestacions pacífiques i la vaga general del 3-O.

Les penes sol·licitades, entre 7 i 25 anys de presó, i una quantitat similar d’inhabilitació, han escandalitzat a organitzacions de drets humans i juristes de tot el món provocant una indignació massiva a Catalunya. Que drets democràtics com el de manifestació o vaga, o el dret a l’autodeterminació, siguin considerats delictes representa un insult a aquells que van morir lluitant per ells contra la dictadura i deixa un greu precedent que la dreta i l’extrema-dreta no dubtaran en utilitzar, a Catalunya i fora de Catalunya, contra la lluita dels treballadors i els moviments socials.

Després de la garrotada a les eleccions andaluses, els dirigents del PSOE intenten amagar la seva responsabilitat competint amb el PP i Cs en la seva defensa de l’espanyolisme més ranci. Els presidents de Castella la Manxa i Aragó no han dubtat en unir-se al PP, Cs i Vox, exigint la il·legalització dels partits independentistes. La defensa de prejudicis reaccionaris i espanyolistes només portarà més aigua al molí de la dreta i l’extrema dreta.

Les eleccions andaluses i l’auge de Vox

Només els cínics i els covards poden culpar de l’avanç de la ultradreta a la lluita del jovent, els treballadors i el poble de Catalunya pels nostres drets democràtics, inclòs el dret a l’autodeterminació. Els únics responsables de què centenars de milers de votants de l’esquerra s'abstinguessin en les eleccions andaluses van ser els mateixos dirigents del PSOE que després de 36 anys al govern autonòmic i diversos mandats en el govern central només han ofert al poble andalús retallades, polítiques de dretes i escàndols de corrupció.

Juntament amb això, els dirigents de Units Podem també tenen molta responsabilitat. Van abandonar la mobilització als carrers, van renunciar a donar suport a la lluita per la república a Catalunya i a combatre les mentides i els prejudicis espanyolistes, i segueixen negant-se a defensar un programa que trenqui amb el capitalisme, actuant com a ministres sense cartera de Pedro Sánchez. Amb això estan defraudant a milions de joves i treballadors que esperaven de Podem una alternativa que continués la lluita del 15M i lluités contra el règim del 78.

La realitat és que existeix una força més que suficient per frenar la dreta i l’extrema dreta però aquesta força ha de ser mobilitzada seguint l’exemple de les masses que lluiten per la república a Catalunya, de la vaga feminista del 8M i les mobilitzacions contra “La Manada”, dels estudiants o dels pensionistes. Només la mobilització i l’organització, creant comitès antifeixistes a cada centre d’estudis i treball, als barris, aixecant un front únic antifeixista de l’esquerra pot derrotar el feixisme.

El Consell de Ministres i les mobilitzacions del 21D

Intentant acontentar als sectors més espanyolistes del seu partit i de la societat, Pedro Sánchez va convocar el Consell de Ministres del 21D a Barcelona. El seu objectiu era aparentar fortalesa i “fermesa davant l’independentisme” però tant aquesta decisió com la data escollida significava una provocació que va despertar una indignació massiva a Catalunya. L’aniversari de les eleccions imposades pel mateix Estat després de decretar el 155, unes eleccions en les quals el poble de Catalunya va donar una majoria absoluta a l’independentisme i va ratificar la seva voluntat- ja expressada l’1-O- de construir la república catalana; unes eleccions el resultat de les quals segueix sent trepitjat pel govern i l’Estat espanyol, mantenint sota tutela el Parlament: impedint escollir el President que consideri oportú i votar qualsevol llei que no tingui la seva aprovació.

El malestar davant d’aquesta provocació era tan massiu que amenaçava amb desfermar un nou 1 o 3 d’octubre. Les principals organitzacions empresarials catalanes i destacats dirigents del PSC, PDeCAT i ERC van intervenir perquè Sánchez i Torra acordessin una reunió dels dos governs i anunciessin l’obertura d’un suposat diàleg intentant guanyar temps i evitar un xoc de trens. Però si alguna cosa ha evidenciat la patètica “cimera” entre membres dels dos governs és que el règim del 78 i el govern del PSOE (que no aspira a una altra cosa que a ser un fidel servidor) no estan disposats a negociar una altra cosa que no impliqui la renúncia a la república catalana i al dret d’autodeterminació.

Les mesures anunciades després del Consell de Ministres, com el canvi del nom de l’aeroport de Barcelona-El Prat per Josep Tarradellas, només poden ser considerades com una burla. L’únic resultat tangible dels contactes entre els governs de Sánchez i Torra va ser que la Generalitat va assumir aquell dia l’organització pràctica de la repressió. Juntament amb els 1.000 policies nacionals desplegats pel govern espanyol, més de 8.000 mossos d’esquadra van prendre el centre de Barcelona posant, literalment, un agent a cada cantonada per impedir o limitar el dret a manifestació. No obstant això, i malgrat el setge policial, centenars de milers de persones van sortir al carrer en suport als presos polítics, per la república catalana i mostrant al mateix temps la indignació contra la provocació del govern del PSOE però també l'ambient cada vegada més crític amb el Govern. La indignació i la tensió que es respirava el 21D és només una bestreta del que pot ocórrer en quant comenci la farsa judicial de l’1-O. Milions de persones estan fartes de paraules i exigeixen un pla de lluita clar i decidit. Només podem frenar la repressió de l’Estat i derrotar la reacció espanyolista amb la mobilització massiva als carrers, unint la demanda de la república catalana amb la lluita contra l’austeritat, els desnonaments, en defensa d’uns serveis públics de qualitat, salaris dignes… com vam fer en la jornada de lluita contra les retallades del Govern el passat 29 de novembre.

Per un front únic de l’esquerra que lluita per la república!

L’experiència de l’últim any demostra que necessitem un programa conseqüent i un pla de lluita que mantingui i ampliï la mobilització fins aconseguir la victòria. Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida a tots aquells que lluitem per la república: CUP, CDRs, bases de l’ANC i d’Òmnium, sindicats combatius, el Sindicat d’Estudiants, SEPC, Universitats x la República… a organitzar un front únic i plantejar un pla de mobilitzacions unitàries que inclogui l’organització d’una gran vaga general abans de l’inici del judici de l'1-O, exigint l’alliberament immediat i sense càrrecs de tots els presos polítics, el retorn dels exiliats i el reconeixement de la república.

En aquesta estratègia hem de defensar un programa anticapitalista, socialista, per desplaçar de la direcció del moviment a qui intenta enviar la gent a casa i arribar a acords d’esquenes al poble per posar en un congelador la república, tornant a l’autonomisme i a les retallades dels governs de CiU o JxSí. Per descomptat, s’ha d’exigir la dimissió immediata del conseller d’interior Miquel Buch i de tots els responsables de la brutal repressió del 6 de Desembre contra les mobilitzacions antifeixistes organitzades pels CDRs a Girona i Terrassa; i la de les càrregues policials i provocacions a Barcelona el 21D, així com la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos (BRIMO) i la depuració immediata de tots els elements feixistes del cos.

Volem la república i la volem ja. I aquesta república només pot ser una república dels treballadors i del poble, que acabi amb les retallades i els desnonaments, que garanteixi els salaris dignes i una educació i sanitat públiques de qualitat, que lluiti contra el masclisme, el racisme i l’homofòbia. Aquesta és l'única manera d’enfortir i ampliar la mobilització, guanyant al conjunt de la classe obrera i del poble, inclosos aquells sectors de treballadors que rebutgen a Vox, PP i Cs, però recelen també del Procés i dels dirigents del PDeCAT perquè recorden les retallades i els atacs patits sota els seus governs.

Per lluitar per aquestes idees necessitem construir un partit revolucionari fort i organitzat, que impulsi decididament la lluita als carrers, contra la reacció i que plantegi clarament la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i construir la república socialista catalana dels treballadors i del poble.

Uneix-te a nosaltres per construir Esquerra Revolucionària!